diumenge, 19 de febrer de 2006

Edat relativa

L'altre dia em vaig trobar una persona que conec des de que era petita. Em va començar a preguntar què feia, a què em dedicava. De cop, es para i em diu:

- Però tu, quants anys tens?
- 27.
- Si home. Va, digues-me la veritat.
- 27.

Se'm va mirar amb cara d'increduitat, fins que va veure que parlava seriosament. Aleshores em deixa anar:

- Doncs em pensava que en tenies 20. Com a molt, 21.

I és que el temps passa molt ràpid. Li vaig recordar que em coneix des de finals dels anys 80. Es va quedar tot pensatiu. Sí, fa tant de temps que em coneix. El problema és precisament aquest: que té uns 10 anys més que jo. Quan em va conèixer jo era una nena, i seguiré essent una nena, encara que passin molts anys.

És que això de les edats és molt relatiu. Fa poquet (posem-hi dos anys) vaig conèixer a una noia. Té 5 anys més que jo. Però, és clar, la vaig conèixer que jo tenia 25 anys (any amunt, any avall) i ella en tenia 30 (també any amunt, any avall). En cap moment hem notat cap diferència d'edat entre nosaltres. És com si fossim de la mateixa edat. El problema ve quan hi intervenen altres persones. En aquest cas, un noi que totes dues coneixem des de petites. Anava al mateix cole que ella. Jo el coneixia d'un altre lloc. Així que un dia descobrim que les dues el coneixem. I jo, que sempre l'he vist gran, li deixo anar:

- Sí, és molt més gran que nosaltres.

De cop, veig una cara de "què coi està dient ara aquesta?", seguit d'un:

- Gran? Però si és més petit que nosaltres!

Tot té una explicació, és clar. El noi en qüestió és 4 anys més gran que jo (i per això, quan jo tenia 10 o 12 anys el veia molt gran i sempre serà gran), i un any més jove que ella (ella el veia al cole, però el veia als cursos més petits que el seu, i per ella sempre serà petit).

És curiós com ella i jo no notem la diferència d'edat, però pel mig hi ha una persona a qui jo veig molt gran i ella veu molt petit. És ben bé que això de l'edat és molt relatiu.