dimarts, 14 de febrer de 2006

Em faré pitonissa...

Crec que en comptes d'haver-me posat Llum, m'hauria d'haver posat pitonissa, o algun nom de pitonissa. Algú necessita que li predigui el futur? Algú vol que li tiri les cartes? Bé, està clar que jo les cartes només les sé tirar pel cap, perquè no tinc ni idea de què significa cap carta, però... això ja em comença a preocupar. Almenys em prenc les coses en broma. És clar que és millor riure (encara que sigui un riure histèric) que plorar.

Dilluns, a les 6 de la tarda. Falta poc perquè marxi i algú em convida a prendre un suc o el que sigui. Ja està ben ensenyada :-) Ens posem a parlar. Mentre parlem, li parlo d'una cosa improbable, però possible. És una cosa que entra dintre de les coses que poden passar, però que no sembla que hagi de passar. No havia expressat els meus temors a ningú abans. Però li dic: "El que més por em faria ara seria això. Si em passa això, em moro".

Torno al meu lloc. Veig una cosa rara, però no en faig cas. Potser és que tampoc en vull fer cas, no ho vull veure.

Em passo mitja hora al cotxe. Una hora en una altra feina. Mitja hora més en el cotxe. Sopo. Sí, a casa es sopa molt aviat. Però ja m'agrada.

I, just després de sopar, tots els meus temors es fan realitat. Ha passat l'improbable, però no impossible. Allò que em feia tanta por. Allò que no volia que passés. Allò... que ha hagut d'anar a passar just en el pitjor moment.

No, ahir al vespre no m'ho volia creure. Semblava que tot anava bé.

Però no hi anava.

M'he passat tot el matí intentant salvar el que he pogut. Però sé que això no és el pitjor.

A la tarda semblava que tot s'havia solucionat. Però sé que aquestes coses no es solucionen soles. Alguna cosa passava... i s'està agafant amb pinces.

Sé que he de fer alguna cosa. Però... havia de ser ara?

De fet, sé que qualsevol moment hagués sigut dolent.

Ara sembla que tot estigui bé. La pregunta és: durant quan de temps? He d'intentar resoldre-ho abans que el problema no sigui definitiu? De fet, aquest matí ho semblava, de definitiu.

A sobre, el rellotge apreta. I no en tinc prou amb la meva feina, que he de fer la meitat de la feina d'algú que està malalt. Sé que no arribaré a temps. Ja només em faltava això. Si sense això ja no hi arribaria!

Amb tot això, avui per poc em descuido de felicitar algú. No m'ho hagués perdonat. Hi he pensat a primera hora del matí, però no era hora de trucar. Després se m'ha oblidat i no hi he pensat fins que ja era el vespre.

M'ho miraré pel cantó positiu: si no em va bé la feina, sempre em puc fer pitonissa. Últimament hi ha massa coincidències. Últimament hi ha massa moments en els que dic una cosa i es compleix al cap de poc. Últimament... Últimament no sé què dic, però ara dic que tot m'anirà molt bé, que arribaré a temps, que això només serà una falsa alarma... i segur que ho endevino. Perquè tinc poders :-)

2 comentaris:

wanda ha dit...

Hola Llum, suposo que la foto de l'altre blog era una premonició,oi?

Bé ara et seguiré llegint desde aquest blog.

Wanda

Llum ha dit...

Gràcies, Wanda :-)

Sí, potser sí que era una premonició :-)