Els dimarts són durs físicament.
Ho sé abans de començar la setmana, sé que si supero els dimarts, ja estarà tot superat. Sé que la prova dura és el dimarts.
Els dimarts tenen dues hores d'exercici molt intens. No seguides, però dues hores, al cap i a la fi. Són l'únic dia de la setmana que repeteixo exercici intens.
Però, a més, la feina em fa fer 3 hores i mitja d'exercici moderat, que jo transformo en mig-intens.
Aquest matí estava molt cansada. Ara ho estic, també, de cansada. Aquell cansament que es produeix quan ho has donat tot en un entrenament, i llavors t'estiraries a dormitar una bona estona. Però, és clar, després tenia 3 hores i mitja d'exercici moderat.
Tot i així, tot i estar tan cansada, anava com si volés.
No ho sé. És com si el cos no pesés. Estic cansada, però em moc sense esforç. Estic físicament cansada, però sé que si ara em fessin córrer un quilòmetre, el correria sense despentinar-me.
Caminava sense fer fressa. Com si fos un gat. Com si passés volant a un pas del terra, com si els meus peus no anessin xocant amb el terra. Com si volés.
Encara em queda una hora d'exercici. Ja porto les bambes, i els pantalons i la samarreta que quedaran xops de suor.
Em sembla que avui dormiré d'un planer...
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
3 comentaris:
Jo també tinc ganes de volar... com l'ET, si un dia d'aquests veus una bicicleta eclipsant la lluna potser sigui jo. Que pedalar contra el vent quan bufa fort, com avui, també deixa ben pla.
Ja t'ho he dit, però jo crec que t'has pres "algo". :p Vola, vola... Per mi els dies durs són els dimecres, però aquest pinta bé! :-)
Ahir intentava contestar i no em deixava. A veure si avui...
gripaublau, jo només volava a uns mil.límetres del terra. Ara, això de l'ET ha de ser una passada! Si algun dia ho aconsegueixes, avisa!!!
Tirai, no em vaig prendre res... a no ser que algú em posés alguna cosa a l'aigua... I mira, ja és divendres! :-D
Publica un comentari a l'entrada