dissabte, 25 d’octubre de 2008

El sol de tardor o la felicitat

Fa dies que estic absent. Ho estic per decisió pròpia. Potser a algú no li sembli que estic tan absent, però ho estic. Potser no es noti des de fora, però he deixat de mirar les estadístiques del blog diàriament, i, de fet, hi ha dies que ni tan sols miro si la Llum té algun mail o algun comentari nou. Simplement, no hi sóc. D'alguna manera, tot i que la Llum i jo som la mateixa persona, la Llum és un personatge, encara que sigui (o intenti ser) sincer, i la persona que hi ha al darrere s'ha cansat una mica del personatge, o del que sigui, i vol ser ella mateixa, i estar amb la gent que la vol a ella, no al personatge, encara que sigui gent que va conèixer el personatge abans que a ella.

Avui la tarda era tranquil.la. Simplement, podia fer el que em donés la gana. Em podia dedicar a estirar-me al sofà i mirar la tele tota la tarda. Em podia dedicar a jugar amb l'ordenador tota la tarda. O...

Bé, potser també podria haver decidit anar a les fires, però crec que passo. Ja fa tants anys que no hi poso els peus, que crec que ja no els compto amb els dits de les mans...

Però no. Després de gairebé 24 hores sense tocar un ordenador, quan he acabat de dinar, he vist que feia solet. M'encanta el solet de tardor. I el d'hivern. Quan ve la primavera, ja no el suporto, però aquests dies de tardor en els que els núvols desapareixen i el sol ens regala una mica d'escalforeta són genials.

He agafat el llibre que estic llegint, i me n'he anat a fora. He llegit 100 pàgines de res, en una cadira, al jardí, amb el solet tocant-me i escalfant-me i el gos assegut a sobre els meus peus.

I he tornat a casa, a dins. I he acabat amb la part més dubtosa. Sí, la part més dubtosa... Bé, hi falten un parell de peces, que es deuen haver quedat entre les altres.





Que per què és la part dubtosa? Doncs, per començar, perquè és la part del puzzle que menys m'agrada. Per aquesta part, vaig estar a punt de comprar-lo.

Però, també, perquè és massa fàcil.

Fa dies vaig descobrir que a mi, el que em feia feliç, era tenir reptes. De fet, crec que fa molt que ho sé... Si no tenia reptes, queia en la falta de ganes per fer res. Necessito reptes. Però, quins reptes? Si són reptes massa senzills, ja no són reptes. Un repte ha de ser complicat, perquè sinó no et fa esforçar-t'hi. Però tampoc ha de ser excessivament difícil. Perquè si busques un repte massa difícil, no ho aconseguiràs, el veuràs massa llunyà, et decebràs, i no ho faràs mai. S'ha de trobar un equilibri, i aquí està la part difícil.

De fet, fa un parell de setmanes que em vaig proposar un repte. L'últim cop que vaig córrer en una cursa, era a principis dels anys 90. Des de molt petita que havia corregut curses d'aquestes de 10 quilòmetres, però ho vaig deixar. Però ara... ara tinc una cursa en ment. Sí. Fa uns mesos, veient que el meu peu trigava massa a curar-se, i no aconseguia curar-se, em vaig prometre que correria aquesta cursa. Ara tinc cursa i un temps que vull aconseguir. I sé que estaré al límit. Que tant pot ser que ho aconsegueixi, com que no. És un repte que em costarà esforç, si el faig, però a la vegada és un repte que jo sé que puc aconseguir. I ja me'n vaig de tema! No tinc remei!

Després d'acabar la part dubtosa, me n'he tornat al solet. He agafat el material d'entrenament i... cap a fora. El gos estava a prop meu, i em mirava com si m'hagués trastocat. Potser sí, que m'he trastocat. O potser no.

Però he passat una gran estona. Un altre repte. Un repte... difícil? Fàcil? Bé, ho puc deixar en un repte aconseguible, si és que s'hi posa esforç.

Potser no ha sigut una gran tarda per la resta de la gent. No, potser no. Però ha sigut una gran tarda per mi. Amb el solet, i les meves coses. Les coses que m'agraden, i que em fan feliç. Les coses que fan que valgui la pena viure aquesta vida.

I ara... ara crec que aprofitaré les últimes horetes de sol per continuar el puzzle, o per llegir una estoneta més. O... és igual. L'important és aquest sol de tardor.

6 comentaris:

Tirai ha dit...

Sí! És genial el sol de tardor! I sembla que l'he d'aprofitar que ens en queda poc!
Bona sort amb els reptes!
També, m'agradaria desenganxar-me una mica del món blocaire!

Llum ha dit...

Avui també he parat el sol. I el matí ha sigut perfecte. Tu ja m'entens :-D

No estic desenganxada del tot, creu-me, però ja fa un temps que estic com absent, i ho noto. De fet, gairebé no llegeixo cap blog... només 3 o 4 escollits i prou!

gripaublau ha dit...

Bona cosa això de tenir reptes. I ja veig que el repte d'endevinar el teu puzle encara no ha començat, a veure què hi anem trobant dins d'aquest contorn tan fosc que s'insinua a la part "no dubtosa"

Llum ha dit...

Jeje.

Tinc un tros de part no dubtosa verda i blava ja feta. El que queda és tot de diferents tons de marró :-D Però la foto un altre dia...

Jansy ha dit...

M'agrada com et prens les coses! Suposo que tot això dels reptes és el que ens fa moure, cadascú a la seva manera. Pel que llegeixo, cada dos per tres t'organitzes reptes, així que suposo que tens raó.

Bona sort a la cursa, sigui quan sigui.

Llum ha dit...

Sí, Jansy, jo m'organitzo reptes, perquè si no ho fes, pararia boja :-D

La cursa? En un parell de mesos :-D