dilluns, 13 d’octubre del 2008

No sóc més que una nena mimada

I ho seré tota la vida.

Hi ha coses que, després de dormir, es veuen més clares.

Però quan, després de dormir, les coses encara es veuen pitjors, llavors és que ha arribat l'hora.

Una veueta dins del meu cap em diu que no sóc més que una nena mimada que no ha aconseguit el que volia.

Potser sí.

Una altra veueta em diu que sóc una mala persona i una manipuladora.

Potser sí.

I una tercera em diu que l'únic problema és el del post d'ahir.

Les coses no poden continuar així. No, no poden. Per mi.

I, per tant, ha arribat el moment.