dijous, 16 d’octubre de 2008

Guanyar o perdre?

Tinc una parenta que sempre em diu que li agrada molt llegir, però que no té temps. Des del dia que li vaig dir que cadascú té temps pel que li agrada, no ho ha tornat a dir. Però per ella, jo perdo molt el temps. Perdo el temps el dia que he d'anar a un centre cívic on no hi ha gaire aparcament i, en comptes de donar voltes a veure si trobo un lloc, i passar-m'hi mitja hora, deixo el cotxe a 10 minuts a peu i hi vaig a peu.

Però, sobretot, perdo el temps quan vaig a la gran ciutat. Perquè hi vaig en tren. Jo sempre li dic que llegeixo, però ella em diu que podria aprofitar per llegir a casa i que guanyaria temps. Crec que avui he trobat la refutació a la seva teoria...

A l'hora que havia de ser-hi al matí, i comptant que sortia de casa, amb cotxe hagués trigat 2 hores. Hagués arribat dels nervis, i m'hagués posat dels nervis per no trobar aparcament.

Això sí: hagués guanyat mitja hora, que al matí suposo que hagués hagut de fer servir per dormir una mica més, no? Però no necessitava dormir més. Avui no m'he aixecat més aviat que els altres dies, sinó tot el contrari.

A canvi, però, he trigat dues hores i mitja. He anat fins a l'estació. He pujat al tren. I he aprofitat la primera hora de tren per llegir unes coses de feina que volia llegir. La última mitja hora me l'he passat llegint una novel.la que portava.

Quan he arribat, en comptes d'agafar el metro, he anat a peu fins al meu destí. Mitja horeta.

I jo em pregunto: he perdut mitja hora? O he guanyat una hora de feina, mitja de lectura i mitja d'exercici moderat?

A la tornada, la cosa ha sigut més greu. Comptant que anava al meu lloc de treball, i essent l'hora que era, jo crec que en una hora i mitja hagués arribat. Però hi he estat dos hores i tres quarts. Ui... He perdut una hora i quart?

Segur?

He fet el viatge al revés: mitja horeta d'exercici moderat. Quan he arribat, he aprofitat el quart d'hora que faltava perquè passés el tren per dinar. He pujat al tren i he passat mitja hora repassant unes coses per la tarda. L'hora següent me l'he passat llegint.

He perdut una hora i quart? O he guanyat mitja hora de feina, una de lectura i mitja d'exercici físic?

La meva parenta té raó. Si hagués anat en cotxe, hagués trigat en total una hora i tres quarts menys a fer els viatges, que una hora i tres quarts són de molt bon aprofitar. Però...

... si hagués anat en cotxe, quan hagués arribat, hagués hagut de dinar (un quart d'hora, per ser justos), hagués hagut de llegir el que volia llegir (una hora) i repassar les coses per la tarda (mitja hora).

I... això sembla màgia, perquè no ho he fet expressament, però tot el que hagués hagut de fer... hagués trigat tanta estona com la que m'hauria estalviat!!! Així que no hi guanyo res.

No hi guanyo res? Bé, potser el no posar-me nerviosa per no trobar aparcament...

No, ara seriosament. Aquesta pregunta és molt difícil, però tothom sap que jo, quan no treballo, ni em dedico a fer l'idiota per internet...

a) Faig esport
b) Llegeixo
c) Faig puzzles i coses per l'estil
d) Totes les anteriors
e) Cap de les anteriors: m'agrada conduir per la gran ciutat

I sembla ser que avui he guanyat mitja hora d'esport mooooooolt moderat i una hora i mitja de lectura. Ara mateix m'estic preguntant si he guanyat o he perdut temps.

Crec que n'he perdut. Perquè quan he arribat, com que a la ciutat només he treballat 3 hores i mitja i al tren 1 i mitja, tenia mono de treballar i he treballat quatre hores. I després he vingut cap a casa. I ara me'n vaig pitant a perdre una mica més de temps llegint, perquè els dos llibres que estic llegint estan molt interessants, i si no hi vaig ara, se'm farà molt tard, i demà al matí vull anar a perdre una mica el temps al gimnàs abans de l'hora a la que he d'entrar a treballar, i no és qüestió de no dormir...

I, és clar, jo avui volia fer una repassada ràpida als blogs, perquè fa dies que estic absent, però... però és que he escollit una mala hora per tornar a casa al vespre. I he trigat més de mitja hora més del que és habitual a arribar. Per què? Doncs per culpa de les obres de l'AVE!

Això sí que és perdre el temps!!! Bona nit! Fins demà! Ai, no, que demà també perdré molt el temps. I el dissabte! I el diumenge! Bé, algun moment trobaré per perdre el temps per internet... o no. Vaig a llegir!!!

6 comentaris:

Dan ha dit...

mmmm. Fer diferents tasques simultàniament (desplaçar-se i llegir; desplaçar-se i fer esport...) no és perdre el temps sinó optimitzar el temps d'una manera espectacular.

Carquinyol ha dit...

oti!! doncs per a la teva parenta jo seré un malgastador de temps crònics, ja que no tinc cotxe i vaig arreu amb transport públic o a poteta !!!

PS: Jo també penso que, en el fons, es guanya temps. D'una altra manera no podria llegir tant o veure tantes sèries !!

Jansy ha dit...

Coi, mira que m'he esforçat, eh, però no he pogut amb el ball de xifres i no m'he aclarat.

Tothom intenta aprofitar el temps amb allò que creu que és aprofitar-lo, encara que per algú altre sigui perdre'l. Fa poc vaig fer un petit experiment involuntari amb un amic, anant a Barcelona de diferents formes: jo portaria el cotxe fins a Barcelona, aparcaria on sé que hi ha lloc i agafaria el tramvia, ell deia que (jo) trigaria molt: ell faria el trajecte totalment en cotxe. Vaig arribar abans. Conclusió: aparcar sí és perdre el temps.

De totes maneres, sempre he pensat que quan no tinc res a fer no deixo de pensar i crec que això ja és prou important per a no considera-ho com a pèrdua de temps.

Llum ha dit...

Dan, sóc una dona, puc fer dues coses a la vegada :-D El que passa és que la meva parenta també ho és...

Carquinyol, si vius a ciutat, és molt més fàcil no tenir cotxe! No el necessites!!!

Jaja, Jansy! És que jo ho tinc tot molt calculat :-D Vas fer aquest experiment? El raonament de la meva parenta és que "perdo" 10 minuts en anar del cotxe al lloc i després del lloc al cotxe. Però jo també sóc de l'opinió que es perd molt de temps aparcant!

gripaublau ha dit...

M'has recordat una anècdota que em van explicar una vegada, d'algú que es devia assemblar una mica a la teva parenta. El metge li va dir que havia de caminar una hora al dia, i deia que era gairebé impossible tenir temps per fer-ho. Fins que algú li va dir: "per què no vas i tornes de la feina a peu?". Tenia mitja hora d'anada i mitja de tornada, en total una hora. No se li havia acudit.

Llum ha dit...

Jaja! Molt bo, gripaublau!!!