divendres, 31 d’octubre de 2008

No tinc remei

I allà està. Allà mateix. I les dues veuetes comencen a parlar a dintre el meu cap...

- Vés-hi.
- No. Però no en tens prou?
- Ahir et vas quedar treballant fins tard, així que t'ho mereixes.
- D'acord. Però, no has vist la pila? Si cada cop que n'acabes un no saps quin triar, perquè els triaries tots a la vegada!
- Millor. Més per escollir.
- I anar gastant diners!
- Home, aquest matí no he pagat el tren.
- Il.legal!!!
- No és culpa meva. Feien vaga i no venien bitllets, i el revisor no ha passat!
- I les màquines?
- Bah, sabia que el revisor no passaria. A més, ho han dit per megafonia.
- Tens una cara que no te l'aguantes.
- Segur, però allà vaig.
- No, perquè ja saps què passarà. O no vas veure a la Mama l'altre dia la cara que va fer quan va veure la pila i li vas dir que era tot el que tenies pendent?
- Mmm... Fem un pacte.
- Un pacte?
- Sí, jo vaig caminant cap allà. Si el semàfor està en verd, creuo el carrer i vaig a mirar. Si està en vermell, passo de llarg.
- D'acord.

I el semàfor estava vermell.

I servidora, que no té remei, s'ha esperat a que es posés verd, mentre la veueta interior li deia que era trampa.

I mentre s'hi acostava, es mirava les botigues de roba i pensava que el que li falta és roba, i hauria de mirar roba.

Però servidora no ha parat. Ha anat directa.

I només d'entrar, allà estava! Després del primer, va dir que vindria el segon. El segon el va comprar a Badalona, un cop que l'Anna la va anar a veure. Però el segon es va quedar a la pila, esperant que vingués el tercer.

El tercer, que ha arribat avui. El tercer, que no hagués arribat si hagués fet cas a la veueta que em deia que no hi anés, o al destí que ha fet que el semàfor estigués vermell.

I no ha vingut només el tercer. Algun altre també ha caigut.

És que no tinc remei!

9 comentaris:

XeXu ha dit...

A mi també em passa, no puc resistir la tentació. I perquè no tinc més diners, que si no, més que en caurien. I la pila segueix creixent i creixent, i l'armari que sembla un desert. Però hi ha prioritats, no?

Laia ha dit...

:P I queeeee!! Has de gastar-te els diners en alguna cosa que t'agradi! Si t'agrada el que tens apilat (que no sé si són llibres o una altra cosa... no sé, és un dir) doncs endavant, teus són oi?!

Tirai ha dit...

Ja tens raó, ja. No tens remei ;-)

Carquinyol ha dit...

Els diners estan per gaudir-los

Llum ha dit...

Ai, XeXu, he comptat els que tinc a casa pendents (a la pila...) Em fa vergonya, però són... uns 100! Llegint-ne un per setmana (que no ho faig!) trigaria un parell d'anys a acabar-los! L'últim cop que el vaig comptar, deu fer un any i mig o així, eren uns 60... He comptat mentalment quants diners són aproximadament. Em sembla que em castigo a no comprar res fins... buf, no tinc remei!

Sí, Laia, els he de gastar en coses que m'agradin. Però si es queden apilats i no els llegeixo fins al cap de molt de temps (sí, eren llibres, no ho vaig posar expressament, però em sembla que estava molt clar!)

Ho sé, Tirai, no tinc remei :-) La pregunta és: vull tenir remei?

Carquinyol, el mateix que a la Laia: si estan apilats, en gaudeixo?

XeXu ha dit...

Em guanyes però de mooooolt. Però bé, proporcionalment ja deu ser això. Comptant que jo trigo molt més d'una setmana en llegir un llibre (a menys que m'hi obligui), el número de llibres que tinc a la pila, o que potencialment puc llegir, perquè corren per casa i em fan certa gràcia, també em costaria uns dos anys llegir-los, o qui sap si més. Descomptant, naturalment, Un món sense fi, que com que pesa molt i crec que només el llegiria al llit, vaig calcular que ell solet ja em costaria uns dos anys sencers acabar-lo (és que vaig a dormir tard i de seguida m'agafa son!).

Però saps què, mentre tingui diners per mantenir-me, la pila s'anirà fent més i més gran. He d'anar a l'IKEA amb urgència a comprar una altra estanteria.

Llum ha dit...

M'ho imaginava, que et guanyava, XeXu. És que això meu és irracional. Jo tampoc llegeixo un llibre a la setmana, en dec llegir un cada dues, en mitjana. Però uns 20 són llibres de divulgació científica, que tinc, que he fullejat, i que vull llegir mica en mica... Algun dia. I uns 15-20 més són llibres que m'han regalat i que no tinc intenció de llegir properament... més que res perquè sé que no m'agradaran. Així que, fent números rodons, suposo que sí, que tinc lectura per un parell d'anys.

Un món sense fi el vaig llegir a l'hospital. Les infermeres em miraven amb una cara... i més d'una em va fer algun comentari...

Els meus estan en una pila literal (bé, en unes cinc o sis piles). No en cap estanteria...

gripaublau ha dit...

La meva pila també em sembla cada vegada més gran, però encara em falta molt per fer-te la competència.

Si segueixes amb aquest ritme, després de la jubilació segur que no t'avorriràs en anys :-p

Llum ha dit...

Jaja! Molt bona, gripaublau!

Però m'he fet prometre que fins que no acabi 3 llibres, no poso el peu en una altra llibreria... Perquè només de veure la pila, m'estresso i tampoc és bo...