dissabte, 4 d’octubre de 2008

Lliure



I, de cop, em sento lliure.

I m'encanta.

I no em sento culpable.

Ni engabiada.

Ni trista.

Lliure.

Només lliure.

Mirant endavant.

Sense mirar enrere.

Sense mals records.

Sense gent que em recordi que no em volen perquè no sóc prou bona.

Sense gent que em recordi que, en conèixer-me, en veure'm, han deixat de pensar que era persona.

Lliure.

Sense tristeses.

Amb tot un futur per davant.

Tot un cel per volar.

Tot un món per descobrir.

Tota una població per conèixer.

Per intentar, aquest cop sí, ser bona.

De veritat.

Sense peròs.

Amb llibertat.

6 comentaris:

Tirai ha dit...

Oh!!! Quin post més genial! Però molt! Sentir-se lliure és de les millors coses que hi ha!!

Laia ha dit...

Vola, vola!!!!! Quantes sensacions, ostres!! Doncs endavant noia, digues que sí!!

Jo Mateixa ha dit...

Uixxxx i eso???, doncs ja saps, gaudeix-ne moltssim, però ojito amb el que fas eh, no siguis gaire bona :-P

Besitussssssssssssssssssssssssssss :-)

Llum ha dit...

Gràcies, noies!

gripaublau ha dit...

Bon descobriment :-)

Llum ha dit...

Sí :-D