dijous, 9 d’octubre de 2008

I ara, què?

L'altre dia algú em va mig atacar, perquè sóc molt lenta. Sóc conscient que sóc molt lenta. Sóc conscient que la cosa s'ha fet eterna. A mi també se m'ho ha fet. I encara queda el més dur. El que es farà més etern. El que semblarà que no s'acabi mai, si és que això algun cop ha semblat que s'hagués d'acabar. Si és que jo podria dir que és l'obra de la Seu! I, realment, ho sembla.

Aquest cap de setmana, en algun moment, agafaré una pilota molt grossa, enorme, i l'enviaré a un altre camp. Un camp que no és el meu. Tota la pilota. Tota, tota!

I llavors he pensat: ostres, així dilluns podré aprofitar per... I m'he quedat parada.

De cop, he tingut un buit a l'estómac. Un buit que no sabia com omplir. I què faré, dilluns?

Llavors he pensat en la de coses que he anat deixant pel dia que passés la pilota a l'altre camp. Sí, moltes coses, tinc a fer. Però el buit segueix a dintre. I ara, què faré?

Són molts anys! Massa temps per la majoria de la gent, però aquí estic. I tinc al cap un parell de coses que no acabaré en tot el dilluns. Ni en tota la setmana que ve!

Però, tot i així, tinc un buit a dins. Perquè són coses que s'acabaran aviat. I ara... ara, què faré?

Molta gent m'havia parlat d'aquesta sensació. I jo pensava que predominaria el pànic per altres coses, o l'alleujament. Però no. El pànic és... és... i ara, què faré?

9 comentaris:

Tirai ha dit...

Uix! No sé què escriure't perquè em sembla que sé de què parles i clar, evidentment, jo no m'hi he trobat mai. Només situacions semblants, aquelles en les que treballes molt per aconseguir una cosa, l'aconsegueixes i llavors, et quedes... no sé... amb això: i ara què? Però si és la mateixa sensació (a petita escala que tu parles d'anys i això...), sol passar després d'haver passat la pilota. Aix... com m'embolico. Que molta sort amb la passada de pilota (és el que em penso, oi? l'únic que no em lliga és que sigui en cap de setmana)

Llum ha dit...

Sí, és això precisament que estàs pensant, però no és el final. El final és molt llunyà, però... és una espècie de final. És una espera a que torni la pilota (amb molta feina). Però, mentre no torni, jo no podré fer res d'això.

I sí, això mateix: el pànic a aconseguir el que volem, en déiem? Doncs això. Que aconsegueixes una cosa i... i llavors, què?

És en cap de setmana perquè encara he d'acabar unes coses... t'ho explico per mail. Però aquest cap de setmana és complicat. Potser dilluns, quan no sàpiga què fer :-P Fins que no ho hagi enviat, suposo que estaré una mica out... o no! Perquè llavors és quan més mails escric!!!

Tirai ha dit...

Ja suposava que no era el final-final! Que vagi molt bé!

Llum ha dit...

Sí :-D Pel final-final, suposo que em faré un fart d'avisar, si no m'agafa el canguelis!

XeXu ha dit...

I què tal una setmana de vacances, anar a algun lloc a relaxar-te, i no pensar-hi per uns dies. Molta gent ho fa.

Llum ha dit...

Hi ha un problema, XeXu: que jo tinc una altra feina que he de fer. No puc fer vacances!

gripaublau ha dit...

És un moment complicat de passar, però sovint també és un moment en què s'aprenen moltes coses. Endavant!

Laia ha dit...

he fet una lectura dels posts que m'he perdut aquesta setmana (hehe quina gràcia, un post amb llapis i paper de les teves vacanes i jo estic igual d'out però sense vacances! mare meva si al reader tenia 70 i pico posts de blocs sense llegir ... malauradament amb tots no puc!)I m'enrotllo...

Res, doncs mira, que aquests que van amb aires de superioritat està bé que algú els hi deixi les coses clares, segur que més d'un t'ho agrairà perquè sovint la prepotència és allò que es respira per allà on passen aquests energúmens... I lo del mail irònic és genial! Qui et pot dir que t'has picat amb ell, entre cometes (sé que no és que l'hagis insultat, sinó el to, el fet d'anar un pas per davant i "jugar" amb ell)? Ningú, perquè si es llegeix literalment deu ser allò que sembla molt amable, no? I en canvi, et pots quedar ben descansada escrivint entre línies amb mà esquerra :P


I d'aquest post doncs... Segur que trobaràs alguna cosa a fer! les rutines costen molt de trencar, de vegades encara que ocupis el temps amb una altra cosa seguiràs pensant en "jo feia això aquets dia de la setmana" i et sentiràs una mica estranya... però només es tracta de tenir una altra rutina, i en un temps segur que tindràs el dilluns ben ocupat!

bon cap de setmanaaa!!!

Llum ha dit...

Doncs sí, gripaublau, coses segur que n'aprenc!!!

Laia, no creguis. Jo estant un parell de dies sense passar per aquí, tinc el mateix problema els caps de setmana... A més, aquest cap de setmana passo molt ràpid...

I res, doncs que l'energumen es va venjar, però en fi, què hi farem!

I sí, segur que trobo alguna cosa a fer. De moment, però, encara em falten un parell de cosetes per acabar de polir, i la feina que vindrà quan la pilota torni!!!