dissabte, 11 d’octubre de 2008

Demà

I a qui li importa que demà sigui festa?

Era dimecres. Era festa. I jo era fora.

Recordo aquell dia. Sempre el recordaré.

- Avui fa x anys que et vam batejar, em deies sempre.

Sí, demà en fa 30. O 3.

Demà tinc dues coses a fer.

La primera, te la vull dedicar. No estic massa animada. No em veig amb forces. Però ho faré. Perquè, d'alguna manera, la Terra estarà en la mateixa posició relativa al Sol que fa 3 anys. He de mirar si es veu Mart. Fa dies que no miro el cel.

I la segona...

Si fossis aquí, avui ja m'haguessis fet enfadar. "Tens festa, eh!", haguessis dit. I jo t'hagués dit que no, que he de treballar. I tu no t'ho haguessis cregut, o haguessis fet veure que no t'ho creies.

Però tu creies en mi. Sé que tu creies en mi. Sé que avui hagués vingut i m'haguessis preguntat qualsevol cosa. Què faran les borses? O per què vas amb màniga curta encara, a l'octubre? No em vaig posar cap jersei fins ahir al vespre.

I demà ja és dia 12.

T'hagués agradat que t'ensenyés la pilota. Haguessis fet veure que no en feies cas, però a mi no m'enganyaves. No, no em podies enganyar. De petita, potser sí. Però de gran, no. Perquè jo... perquè jo sóc igual de torrecollons que tu. I jo sempre sembla que no escolto, però ho faig. I jo... tantes coses!

Saps? Les meves àvies, totes dues, sempre em retreuen coses. No les he vist mai, o no les he sentit mai, dir-me alguna cosa bona. Jo sempre ho faig tot malament. Però, amb el temps, he après a somriure. Sí, a somriure davant de les crítiques. Perquè sempre, sempre, sempre, en algun moment de la crítica, sento una frase:

- És que ets igual que el teu avi!

I, el curiós del cas, és que les dues es refereixen a persones diferents.

Però, el més curiós de tot, és que ho diuen com si fos una cosa dolenta!

4 comentaris:

Tirai ha dit...

He fet una petita investigació de què era això que feia tres anys i he vist que era el que sospitava, bé, de fet, ho dius bastant clar.
No sé, noia, els petits homenatges a una persona que ja no hi és, com la primera cosa que vols dedicar-li, senten bé. :-)

Llum ha dit...

Gràcies per fer-m'ho anar a mirar, Tirai! De fet, em sembla que ho poso molt més clar aquí que no pas fa 3 anys...

Ja veurem. La primera cosa no depèn només de mi, i en tinc molt poques ganes, per la part que no depèn de mi... Ja t'explicaré un dia d'aquests...

Tirai ha dit...

Gràcies? Ui! No sé. Espero que no t'hagi fet mal rellegir-ho. Sí, està més clar aquí que fa tres anys, però clar, m'ho ha acabat de confirmar

Llum ha dit...

Sí, gràcies, Tirai. Ahir al vespre no estava massa fina. I, malgrat tot, aquest migdia tampoc ho estic massa.

Gràcies per ser-hi. Perquè, al cap i a la fi, aquí només hi veig comentaris teus i meus!