dimarts, 7 d’octubre de 2008

No ho necessito

Tot el dia penso en posts, però suposo que és una manera de pensar, de posar en ordre el que vaig veient. I alguns necessito escriure'ls, ja sigui en paper o ja sigui amb l'ordenador.

Però ara no necessito internet. Gens. Res.

Aquest matí veia com gent agafava el portàtil i feia servir la wifi de l'hotel. No he tingut cap temptació de demanar a ningú que em deixés el portàtil.

A l'hotel on sóc ara, just al cantó, hi ha un cyber. Ni per un moment he dubtat: no hi entrava.

Per què? Doncs no ho sé. A casa tinc gairebé sempre l'ordenador engegat, però ara estic de vacances. I... simplement, no vull. O simplement sé que si algú vol alguna cosa, si és algú important, ja sap el meu número de mòbil o té la manera de trobar el número de casa.

I si no és algú important, el que hagi de dir pot esperar uns dies.

I jo, sorprenentment, tot i tenir-ne ocasió, puc passar sense llegir posts i comentaris i sense mirar estadístiques.

O potser és que sé que si hi entro no podré evitar contestar, explicar, puntualitzar... i això també són vacances d'ordenador.

Tot i que tinc un parell o tres de persones a qui explicaria coses. Però no puc enviar sms. Bé, potser així també millor: aïllada de tot i de tothom, fent meditació (o no...)

3 comentaris:

Tirai ha dit...

Ah! M'havia d'assegurar que era a la categoria: "amb llapis i paper"!
Fent meditació? Quina casualitat! Jo he fet campana! Res, res, deixa-ho!

Carquinyol ha dit...

això de pensar en posts és deformació bloguística companya !!

és que els posts són animalons una mica cabronets, quan no es poden escriure apareixen i quan els necessites no venen pas !!

Llum ha dit...

Sí, encara me'n queden uns quants per publicar, Tirai... Meditació? En fi... que no s'ha de fer campana! :-P

Sí, Carquinyol, em passo el dia fent posts, però després no els escric...