dilluns, 27 d’octubre de 2008

Tinc por

Tinc por. Sí, tinc por. Tinc por que em coneguis i que descobreixis que no sóc res més que un frau.

Sí, un frau. Algú que viu de rentes, o del que la gent creu que és. Algú que no és qui sembla, algú que no està a l'alçada. Algú...

No sabria com explicar-ho, però ho tinc molt clar al cap. Tinc por que descobreixis que no serveixo per res, i que en descobrir-me, em facis adonar que visc en un engany, jo també. Que em facis veure que aquestes petites coses que jo crec que són les meves debilitats, no són res més que el que sóc jo.

Tinc por que vegis a dintre meu, i t'adonis que només sóc una noia espantada, que no sap on va, que no sap què vol i que no sap aconseguir el que no sap que vol. Que vegis que sóc una barca que navega a la deriva. Sense timó, sense rems, perduda enmig de l'oceà. Quan tota la resta del món, quan la gent que està al voltant, veu una barca que navega amb rumb fix, que sap on va, i que hi arribarà. Però això és el que es veu des de fora. Quan entres a la barca, quan puges a la barca, veus que no té timó, que els rems estan trencats, i que l'únic que pots fer és anar a on et porti la corrent.

Tinc por perquè ni tan sols sóc una cara bonica. Sí, això mateix. Si vas en una barca a la deriva, però aquesta barca és molt maca i té de tot, potser no t'importi anar a la deriva. Però si no és res més que una vella barca de fusta, mig corcada... aleshores no voldràs anar a la deriva. Voldràs arribar a terra com més aviat millor.

No, no és que em senti malament amb mi mateixa. No és això.

Tinc por que siguis massa intel.ligent i vegis que jo no ho sóc prou. Que el que diu la gent, que el que es creu la gent, són tot tonteries. Que vegis que no sé res de res. Que sóc una ignorant. Que no et pugui enganyar amb quatre coneixements generals obtinguts per aquí i per allà. Quatre cosetes que sé, i que no sé per què, la gent s'ha cregut que en sé. La gent s'ha cregut que sé moltes coses, però si miro dintre meu, veig que no sóc res més que una ignorant.

Però no tinc res més que això. Per què hem de caure en els tòpics? Per què les noies que no eren guapes havien de saber coses? Per què no pot ser al revés? I per què he hagut de caure en aquest tòpic?

Per què al meu voltant tothom es pensa que sóc el que no sóc? Per què es pensen que sóc tan treballadora? I tan intel.ligent? I que sé tantes coses?

Tot és mentida. Tot és una farsa. Ni sóc treballadora, ni intel.ligent, ni sé tantes coses.

I em fa por. Sí, em fa por. Perquè no m'importa el que pensi la gent en general. No m'importa que la gent deixi de creure tot això de mi. Perquè, d'una manera o una altra, és veritat. No sóc res més que una persona normal, espantada, seguint la corrent, sense saber on em portarà, esperant veure d'on bufa el vent per saber si aniré cap a una banda o cap a una altra.

Però el problema ets tu.

Ets tu. Que em fas por. No, no em fas por, qui em fa por sóc jo. Però, a la vegada, ets tu.

Em fa por que siguis massa intel.ligent i que vegis que sóc un frau, que no sóc qui es pensa la gent. I que t'adonis que no sóc ni una cara bonica, ni tot això que diu la gent. I em fa molta por.

Perquè després de tants anys sentint la mateixa cançoneta, el que més por em fa és que algú no em vulgui perquè sigui prou intel.ligent per descobrir que tota jo sóc un frau. I que, darrere seu, jo també descobreixi que sóc un frau.

Però, a la vegada, també tinc por. Tinc por que no siguis prou intel.ligent. Que no siguis prou intel.ligent i no t'adonis que sóc un frau. I que t'enlluernis per coses que són mentida. Coses que jo sé que són mentida. Perquè jo sé que sóc un frau.

I sé que si no ets prou intel.ligent, que si no descobreixes que sóc un frau, m'acabaré cansant de tu.

Ho sé, és dur. I aquesta és una altra de les raons que em fan agafar por. I què faré quan descobreixis que sóc dolenta?

No, no em cansaré de tu perquè no siguis prou intel.ligent. Em cansaré de tu perquè t'enlluernis i no siguis capaç de veure que sóc aquesta noia espantada que va a la deriva.

Hi ha terme mig? N'hi ha d'haver.

Has d'existir. Prou intel.ligent per veure que sóc un frau, però sense que això t'importi. O amb prou confiança perquè no t'enlluerni, encara que no vegis que sóc un frau.

No, no. La segona opció no m'agrada. Vull la primera.

Hi ha algú prou intel.ligent per veure que sóc un frau, però prou idiota per no fugir?

Crec que la frase anterior és una contradicció per si mateixa. I crec que per això tinc por. Perquè... encara no sé per què. O sí. Perquè tinc por. No vull que descobreixis que sóc un frau. I per això em creo una carcassa. Per això no t'hi deixo entrar. Per això m'amago. Per això parlo fluixet, o no parlo.

Però em faig mal a mi mateixa, perquè quan t'allunyo, veig que t'allunyes. I no vull que t'allunyis. Però tampoc vull que t'acostis. I tampoc em sembla bé que et quedis on ets.

Tinc por. I no sé per on anar. I només sóc una noia espantada.

7 comentaris:

Tirai ha dit...

Noia, quin post! Un gran post! Sí, senyora! Ja sé que aquest post vol dir que no estàs fina, però és un gran post.
La gràcia de tot plegat, saps quina és? Que serà com dius. Que serà algú que vegi tot allò de tu que "és un frau", però voldrà estar amb tu, perquè, a l'hora, veurà tot el teu potencial. Ja sé que hauria d'haver-te dit que no ets un frau. No crec que siguis un frau, però sí que és cert que tots en major grau anem amb una màscara que mostra el que mostra i punt. Tot i que, en el teu cas, deixa-m'ho dir-t'ho, la màscara és bastant transparent i no costa gaire veure el que hi ha darrere. El més estrany és que, en teoria, ens fiquem la màscara per mostrar "coses bones", però, de vegades, només serveix per amagar les coses bones que tenim! Tranquil·la, és normal que tinguis por, però estic segura que aquesta por no té cap mena de raó.
Buf! No sé si s'entén el que he escrit perquè ho he fet d'una tirada quan era prou complicat com per pensar-m'ho. Sigui com sigui, no fugirà, segur.

Laia ha dit...

Crec que no ets un frau (no sé si era la frase clau o no però és igual, aquí la deixo ^^), i parlo per mi, clar. Vull dir que quan comencem a conèixer algú no ens plantem davant seu i li llegim el nostre historial psicològic, simpleemnt anem xerrabt, ens donem a conèixer pel que diem i pels nostres actes, la cosa va fluint, no és una entrevista on ens haguem de vendre (ui, en conec a un que va aixi pel món i de debò que és irrintant...) Doncs el que deia, que els altres ens coneixen pel que fem, per com ens mostrem. I vulguis que no, fas el que fas perquè vols i t'agrada, i parles com parles perquè les teves paraules són un reflex dels teus sentiments i transmeten coses que ni tu pots controlar. No hi ha una Llum, ni una Laia. Jo sóc com crec que sóc, però els altres em veuen una mica deiferent, cadascú des del seu punt de vista. I si has anomenat certes característiques que la gent pensa de tu, vol dir que ells han coincidit, que et veuen així. Pot ser que ho siguis més o menys, que de vegades s'exageri o es pequi per tirar baix, però no ets un frau. Tens una por que hauria de fugir. Tots tenim pors o inseguretats, però això no és incompatible amb les altres coses... de cap manera. Ets humana, ho pots tenir tot alhora ficat al cos, ben barrejat i amb salsa bolonyesa, que seguiràs sent tu. No hi ha una mentida i rere la Llum. Crec que només hi ets tu.

I quina merda de comentari, perquè he escrit molt i no he dit res... buff mare meva em toca anar a dormir...

per cert, què és això del twitter de la bústia d'origami??????????? :O

Tirai ha dit...

Llum, si em permets responc a la Laia pel tema bústia d'origami. Abans, però, diré que m'ha agradat molt el comentari de la Laia. Em sembla que s'acosta molt al que volia dir jo, però millor explicat. La bústia d'origami és perquè he dit: "oh! s'accepten roses a la bústia d'origami!!" i la Llum m'ha contestat si tenia una bústia d'origami. No la tinc òbviament. El què volia dir és que les roses poden ser d'origami. Ostres! Fins ara que he buscat la frase del twitt no m'he adonat de l'error en l'ordenació de la frase :p
El twitt ha vingut perquè mirava un vídeo de com fer una rosa d'origami i quedava molt xul·la!

Dan ha dit...

Però que complicades que sou les dones!
;-)

Carquinyol ha dit...

Potser no et serveix de gaire, però, en tot cas, pensa que a qui li agradis li has d'agradar pel que tu ets. Si agradéssim a la gent pel que no som... no ens trauríem a la gent del damunt !!

Què algú s'ha pogut fer una idea equivocada del que ets? bé, això sempre passa al començament, només és una fase que s'ha de superar, és una tria més en aquesta complexe societat nostre. De veritat t'interessa tenir una persona al costat que té una imatge de tu que no és la real?

gripaublau ha dit...

Déu n'hi do, quin post. Com diu la tirai, és brillant.
Dius unes quantes coses... bufa, no en vull afirmar ni negar cap, el que veig és que t'has centrat en coses negatives, o més ben dit, en fer judicis negatius. Jo crec que les persones no podem quedar emmarcades d'una manera tan senzilla. M'explico amb un exemple. Un bitllet de 10 euros o és fals o és autèntic, només pot ser una de les dues coses. En canvi, una persona... una persona és totes dues coses. Una persona POT ésser un frau i a la vegada no ser-ho. De fet, és el que passa normalment.
No et diré que no siguis aquestes coses que et dius. Potser ho ets o potser no, tu ho saps molt millor que no pas jo. Però mira més enllà. Potser ets totes aquestes coses, però també ets moltes coses més. Si no les trobes ara ben segur que les acabaràs trobant. I en això ben segur que no hi ha frau.
Són opinions molt personals... aquest és el comentari-post que m'ha sortit. Una abraçada.

Llum ha dit...

Quants comentaris bons! Ostres, no sé què dir. Tot i que... bé, crec que us vaig enganyar una miqueta. O... bé, vaig a contestar.

Tirai, sí que estic fina. Aquesta és la gràcia, que estava fina, però tot això ho tenia a dintre i ho havia de treure.

Però m'ha agradat això d'algú que vegi tot el que és un frau de mi, però que a la vegada voldrà estar amb mi. Això és l'amistat, veritat?

Tens raó, Laia, però... no ho sé. Hi ha gent que està convençuda que ets d'una manera i fa por pensar que tinguin tanta confiança en tu, i et fa por que descobreixin que tota la confiança és mentida, que tot el que es pensen no és veritat.

Això de la bústia ja us ho heu contestat entre vosaltres, però em va fer gràcia que es pogués entendre de les dues maneres :-D

Dan, si no fóssim tan complicades, us avorriríeu! :-P

Carquinyol, podríem dir que fa 10 anys que conec a la persona i segueixo pensant que s'ha fet una idea equivocada de mi! Això no és el començament!!!

gripaublau, m'ha agradat això de que una persona pot ser a la vegada un frau i no ser-ho. Suposo que tens raó.