Crec que hauria de portar un cartellet al davant, o potser una samarreta. Una samarreta amb un missatge personalitzat, jo que en buscava fa uns dies. El missatge, clar: "No em canvieu el nom!"
Però crec que la meva cara paga per mi. Avui algú, quan he arribat, m'ha dit Hola, i darrere de l'hola, m'hi ha posat el meu nom, canviant la última lletra per una i. Agggggggghhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!! Quina ràbia!!!
Ho sé, ho sé. Que algú em digui així es podria entendre com una manera carinyosa (?) de cridar-me. Però a mi, NO m'agrada. Coi, que jo tinc un nom, que és més maco o menys, però és el MEU nom!
Tot i que em sembla que ha quedat claríssim, perquè ha rectificat al moment. Suposo que no hi dec haver fet gaire bona cara...
Però no, després de passar mitja horeta en una ocupació que m'encanta i em relaxa, em sento molt feliç. Potser perquè l'altre dia jugava a treure coses dolentes i a agafar les bones? Potser perquè ho feia a sota les estrelles? Potser perquè m'encanta la cançó? Potser perquè el divendres el jefe em va dir que li agradava la pilota que li havia enviat? Potser perquè juguem amb dues pilotes, i ara en tinc una, i tinc ganes de tornar-la a enviar, però m'he pres el cap de setmana de festa? Potser perquè el cap de setmana, en realitat, me'l passaré voltant tot el dia? Potser perquè plou? Potser perquè tot és cíclic? Potser perquè ahir la bibliotecària em va donar un llibre i abans d'arribar a casa ja n'havia llegit 30 pàgines, perquè em va enganxar? Potser?
Bé, jo crec que ha sigut escoltar la cançó uns quants cops seguits. I la mitja horeta de... buf! Ho sé, sóc una pesada. Ho sé, segurament algú pensi: "Un altre cop?" Però... bé, aquesta sóc jo :-)
Per cert, juguem?
I mitja hora més tard...
Imatge gentilesa de la
9 comentaris:
Aquest cop no penso ni intentar descobrir que coi és el puzzle! :p
A mi si que m'agrada que em canviïn el nom! Sempre que no deixi de ser el meu nom!
:-) Ja ho veuràs, Tirai, ja ho veuràs. L'he de tenir fet per d'aquí a un parell de mesos (però sense pressió, eh!!!)
T'agrada que et canviin el nom? I si et dic Tiraieta? :-P
Oooh! Un altre puzle, quina enveja! Fa poc vaig passar per una botiga que en tenia uns quants a l'aparador i n'hi havia un que em va captivar, però era un moment molt inoportú per comprar-lo, i per allà no hi vaig mai... Però algun dia en faré un.
No! M'agrada quan és el meu nom de debò! Tiraieta no m'agrada. Bé, algun cop m'ho han dit i no m'ha fet res :p
Me n'alegro que "la mitja horeta de ...buf!!" sigui tan profitosa!! ^^ és bo tenir activitats d'aquestes que relaxen i distreuen una bona estona! I el puzzle, doncs a veure quan ens l'ensenyes acabat!!! Hi ha molt color blau, no sé si perquè estan a l'inrevés les peces o si realment són d'aquest color, perquè llavors hi hauria una mínima possibilitat de que hi sortís el mar... i alguna cosa per allà saltant :O Jajaja, paranoies...
ui, amb això dels diminutius no m'hi poso, que sembla que per tenir poca estatura ja hagin de fer-ne servir un!!!
Sí, gripaublau, un altre puzzle! I tu... sempre et pots passar per la botiga, i comprar-lo :-D
D'acord, Tirai. Però he dit Tiraieta per no posar-hi el teu nom de veritat!
Laia, de blau gairebé no n'hi ha. O no n'hi ha directament. El blau és el darrere de les peces, que simplement he abocat a sobre de la taula... El que no hi surt segur és el blau! Ah! I jo de petita en volum no en sóc pas, però m'han fet el diminutiu molts cops... tot i que... avui no era un diminutiu.
Jollons, reina, jo no m'emerdo amb un puzzle així ni boja...ànims, i que no bufi la tramuntana...jejeje
El que a mi m'ha cridat l'atenció de l'escrit és el títol i la cançó (que m'agrada ^^)
Pel que fa a diminutius Joan ja és prou curt i quasi tots el fan més llarg a més a més no m'agraden.
Home, zel, aquest és dels petitons!!! Només són unes 1500 peces!
Alasanid, jo és que per diminutiu entendria potser Joanet. Tampoc m'agrada que m'escursin el nom (no és pas gaire més llarg que Joan). Però, no ho sé, no m'agrada que sense permís es posin a dir-me alguna cosa que no és el meu nom!
Publica un comentari a l'entrada