- Què fas amb pijama encara?
- :-)
- Que són les 2!!!
- Ara vaig a vestir-me!
Mare meva, aquesta nena té un armari 50 vegades més ple que el meu!!!
Estic somiant?
No, no pot ser.
Sí, somio.
Però... però... si porto una hora parlant amb ell i la dona no m'ha dit res!!! S'haurà pres alguna cosa?
Ostres, feia molt de temps que no parlàvem tan bé. Que contenta!
Coi de dona! Quan ha arribat, me li he acostat i li he dit tres cops hola, i com si no existís. I ara... és clar que vindran amb tu els nens si els dius que si venen els donaràs això o allò altre. Coi! Ja sabem que tens moltes peles i tal...
Ostres! La Nineta passa d'ella i ve a jugar amb mi! I això que ella li ha promés un regal i jo no li he dit res! Osti, quina cara de mala llet que fa!!!
Ell, la Nineta i jo. Tots tres junts, jugant a fora. És que no m'ho crec! On és la seva dona? I ella? Ah, sí, estan totes dues juntes xerrant...
- Que cau! - diu la Nineta.
- Avellanes! - contestem ell i jo a la vegada.
Ens posem a riure. La Nineta ens mira com si estiguéssim bojos.
Estimar no pot ser mai un error, però, de vegades, pots trobar-te estimant a una persona no adequada, però no és mai prou motiu per deixar d'estimar, només per allunyar-te'n. Tirai
............................................................................................................................
diumenge, 31 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Que bé!!!!
Em sembla que ja sé la resposta d'una pregunta que t'acabo de fer correu! Me n'alegro molt! :-)
:-D
Ejem... Sí, la resposta és sí!
Però faltava la llet inicial, oi?
No, la llet inicial no faltava...
Publica un comentari a l'entrada