Fent de cangur

Coneixes a la nena. Has estat molt de temps jugant amb ella. Viu a prop. La nena, quan et veu, ve corrent allà on ets tu per jugar. Però, és clar, li fas de tieta. Aquella sensació, com amb els avis, que els mimes, els malcries, i quan hi ha algun problema, la tornes als pares. Sí, és tenir molta cara, però és el que fan tots els tiets i els avis, no? És clar que, ser tieta sense tenir germans, és si més no, curiós.

Fins que un dia et diuen: "La nena no pot anar a la guarderia, perquè és festa, i nosaltres treballem. Et pots quedar amb ella al matí?"

I tu, és clar, dius que sí. Quin problema pot haver-hi?

Que quin problema pot haver-hi?

La nena es desperta a les 9 del matí. Tu estàs llegint un llibre a prop de la seva habitació. Al sentir-la, entres a l'habitació. La nena se't mira, com si fossis una cosa rara. Mig plorant, et diu: "I la mama?" Li dius que és a treballar. Ja plorant, et diu: "I el papa?" També li contestes que és a treballar. Es posa a plorar. Sembla que la matin. Plora desconsoladament, i no saps què fer-li perquè deixi de plorar.

L'agafes a coll. Amb les cames s'enganxa a la teva cintura i no es deixa anar. Li preguntes si té pipí. Et diu que no. Se t'arrapa i no vol deixar-se anar. Al cap d'una estona, comença a pesar una mica. Intentes fer-la esmorzar o posar-li la roba, però la nena continua arrapada a tu, i no pots desfer-te'n. Quan li dius d'anar a esmorzar o de vestir-se, et fa que no amb el cap i es mig posa a plorar.

Aconsegueixes portar-la al lavabo i li rentes la cara. La vols pentinar, però primer has de trobar la pinta. La nena que només fa que xerrar tot el dia es dedica a fer que sí i que no amb el cap i prou. Trobes la seva pinta (després d'uns quants intents ) i la pentines.

Finalment aconsegueixes vestir-la i que esmorzi. Però t'ha costat una bona estona. Ja són més de les 10, i finalment la nena ha deixat de plorar. Ara tens tot el matí per jugar amb ella, mimar-la, malcriar-la... i quan arribin els seus pares, els tornaràs a la nena. Ben contenta. Es passa la resta del matí enganxada a tu, volent jugar a això o allò altre. Et pregunta de tot i més. Et costa d'entendre-la. Encara no parla del tot bé. Ja fa frases, però encara, de tant en tant, costa d'entendre.

Seguiràs fent-li de tieta. Ara, el pròxim cop que l'hagis de despertar al matí, t'ho pensaràs dues vegades.