Boscos

Em posa malalta veure passar els hidroavions. Una de les coses que em fa més por és que hi hagi un incendi a qualsevol dels tres boscos que hi ha prop de casa. Cada cop, quan es comença a acostar l'estiu, la por em comença a entrar al cos. Perquè s'incendia un d'aquests boscos i visc tan a prop del bosc que ho perderia tot. Sí, ja ho sé, no puc pensar en això, però és una cosa que està aquí, una possibilitat. Ara mateix miro per la finestra de l'habitació on estic i els arbres del bosc són aquí a tocar. Sóc molt dolenta calculant distàncies, però no hi ha més de 50 metres entre aquests arbres i casa meva.

Cada cop que hi ha un incendi, veig passar els hidroavions. Visc molt a prop de l'estany de Banyoles. Quan arriba l'estiu i sento fressa d'avioneta que vola baix, ja no cal que miri amunt per veure què és. Ja sé què hi veuré. Unes avionetes grogues que porten o van a buscar aigua a l'estany.

Aquest matí he anat a córrer, com faig molt sovint. M'aixeco al matí, quan encara no ha sortit el sol, i me'n vaig a córrer. Corro per un camí que passa pel mig del bosc. Normalment agafo la radio, m'aïllo del món, i penso mentre corro. Ni tan sols escolto la música. Simplement, penso.

Però avui no. Aquest matí he sortit i, gairebé sortint de casa, he vist una ampolla de cava tirada al bosc. M'he posat malalta. Una ampolla de cava? Però, que la gent que la va tirar no sap que MAI s'han de tirar coses de vidre al bosc? Però això només era el principi. He seguit pel camí i hi he trobat de tot. No podia fer quatre o cinc passos que no veiés alguna cosa tirada. El que hi havia més eren paquets de tabac. Però estaven seguits de prop per les llaunes. I, el que fa més por, per un conjunt d'ampolles: de cava, de cervesa, de coca-cola... Si fins i tot hi he vist una radio de cotxe que algú va tirar al bosc. Que ja m'explicarà qui sigui que la va tirar, si va fer l'esforç de portar-la fins al bosc i tirar-la allà, si no podia anar-la a tirar on tocava?

I m'ha entrat por. Molta por. Una por immensa. Què estem fent als nostres boscos?

M'han vingut ganes de, diumenge, anar pel mateix camí, amb un carretó, a recollir tota la porqueria que hi ha. Malauradament, crec que el carretó hauria de ser molt gran perquè pogués recollir tot el que he trobat aquest matí.