dimarts, 1 d’agost de 2006

Vacancetes

Qui va dir que la Llum no faria vacances? Vaig ser jo?

Ahir al vespre (bé, avui a la matinada) vaig acabar una de les coses que hauria d'haver acabat ja fa uns dies. Em vaig dir a mi mateixa que ho acabaria i que d'ahir no passava. Al final ho he acabat avui, però és com si fos ahir. Vaig anar a dormir a hores indecents, però contenta perquè ho havia acabat.

Quan vaig anar a dormir, vaig pensar que tenia dues opcions: la primera, avui tornar-me a aixecar a la mateixa hora, seguir amb la rutina, seguir treballant, i no fer vacances. I la segona, prendre'm un dia de vacances pures i dures. Un dia de no fer res. I va guanyar la segona.

Vaig anar a dormir i no vaig posar el despertador. De totes formes, el despertador ja el porto incorporat. Quan he vist que ja no podria dormir més, m'he dit a mi mateixa: "Si ja són 3/4 de 8, t'aixeques, esmorzes, i fas el manta tot el dia. Si encara no són 3/4 de 8 aprofites i te'n vas a córrer ara que no fa tanta calor."

Miro la radio despertador. Bé, m'aixeco i m'acosto a la radio despertador, que sinó no veig els números. I aleshores tinc un dilema molt gran. El despertador marca les 7:49. Però el despertador va un número indeterminat de minuts endavant, que no vull saber quants són, però que, segons sembla, varia entre els 10 i els 15. Segons el meu despertador ja ha passat l'hora límit que m'he posat. Però, a la realitat encara no.

Decideixo que, ja que s'ha de fer el manta tot el dia, es farà el manta tot el dia. Estic sola a casa, amb el que ningú em dirà res si em passo el matí deambulant per casa, sense fer res.

No sé què em dedico a fer, però quan me n'adono ja són les 11. Em sembla recordar que he fet un sudoku harakiri (per qui no sàpiga què és, és com un sudoku samurai, però en comptes dels 5 sudokus que té el samurai, el harakiri en té 8), he resolt un problema una mica més complicat que el harakiri i diria que també he esmorzat.

Em dutxo i recupero la història que estic llegint. De moment, només diré que es tracta d'una història on hi apareixen elfs de la Llum (no he pogut evitar posar-ho), i un príncep a qui tothom vol matar: l'han enverinat, l'han reduit a la mida d'una papallona, i l'han enviat al nostre món, on es troba amb un noi de la seva edat que també té els seus problemes. Però de moment encara no en parlaré, del llibre. Potser quan l'acabi.

Dino i em passo la tarda fent exactament el mateix que he fet al matí. Bé, exactament el mateix no. Em poso davant de la tele, i del PictoLogic en trec una figura de don Quijote i Sancho Panza i una altra figura amb un cavallet de joguina. I segueixo veient com l'elf pèl-roig intenta salvar la vida, tot i els intents de matar-lo dels dolents.

Intento recordar quan va ser l'últim dia que em vaig passar tot el dia sense moure ni un dit. Però en sóc incapaç.

Jo ja he fet les meves vacancetes. M'han anat bé. Ara demà tornaré a fer el que hagi de fer amb moltes més ganes. I sobretot, no sé com m'ho faré, però no he de tornar a passar-me tants mesos sense estar-me un dia sense moure ni un dit.

12 comentaris:

Zincpiritione ha dit...

Bones vacancetes Llum. Breus, vale, però si t'han servit per recuperar forces ja va bé!

(El despertador sempre ha d'anar uns minuts avançat, i tant!) ;-)

Llum ha dit...

I tan breus, Zinc, i tan breus! Però és que m'espera un agost d'allò més estressant... Però sí, ara estic com nova (només em faltaria no tenir tanta calor).

I sí, i tant que ha d'anar avançat el despertador :-) Encara que jo amb uns minuts em conformo, no em cal tenir-lo un parell de setmanes avançat :-) (si vols que et sigui franca, de fet a mi m'agradaria avançar-lo... un mes!)

Anonymous ha dit...

Això sí que és carregar piles! en prendré nota, però jo em compraré el llibre de "lògica per a parvulari", que si no no n'encertaré ni un i la meva neuroneta (ella!), la que s'hauria de carregar d'energia, es venjarà cruelment l'endemà :)

Per cert, he vist que fas sovint el trajecte Barcelona-Girona en tren. Jo ho faig cada dijous... encara ens coneixerem!

Una abraçada


Spock

Llum ha dit...

Jaja! Les neurones tenen agulletes? Si és així, les meves de tant en tant n'haurien d'agafar unes que no vegis... Tot i que avui han estat ben paradetes, tot el dia sense treballar massa, i descansades, és clar!

Això del tren... bé, em sembla que no. Perquè si tu fas el trajecte Barcelona-Girona, jo faig el trajecte Girona-Barcelona. Si de cas, els trens es creuen, però no coincideixen. A no ser que m'equivoqui i realment facis el mateix trajecte que jo...

Anonymous ha dit...

Bé, faig Barcelona-Girona i Girona-barcelona, perquè tornar caminant amb aquesta caloreta fa com a mandra..... Pujo a les vuit del matí i torno a la tarda, normalment havent dinat. Ens creuem o compartim viatge?

Spock

Llum ha dit...

Ens creuem, com ja em pensava. Bé, ens creuem els dijous que jo faig el trajecte, és clar :-)

El que mai et vaig dir ha dit...

Mira que bé, tot el dia sense fer res...
són autèntiques vitamines aquestes petites escapades d'un mateix.
Jo també tinc el despertador uns minuts avançat. mai sé ben bé l'hora que és.

Llum ha dit...

Sí, però només va ser ahir, això de tot el dia sense fer res, eh! :-)

Anonymous ha dit...

...I jo que si porto el despertador avançat me'n refio i... i... arribo sistemàticament tard? Sóc un desastre. Vaja, que necessito teràpia de xoc de bon matí: patir d'entrada perquè arribo tard, i si la son no em deixa moure a prou velocitat, injectar-me una petita dosi de porno dur, o sigui Jiménez Lossantos. aleshores ja tinc l'adrenalina a tope!

Una abraçada

Spock

P.d.: Demà, quan passi per Sant celoni, miraré per la finestra :)

Llum ha dit...

Jo fa temps portava tots els rellotges avançats un mínim de 5 minuts. Sabia quants minuts ho estava cada rellotge, i feia la resta, però així, donant un cop d'ull al rellotge sempre pensava que era més tard del que realment era i no arribava tard. Ara, però, el rellotge del canell el porto a l'hora exacta per raons que no venen al cas. Tot és acostumar-se al que sigui. El tema Jiménez Lossantos no el toco. No sé pas ni on està aquesta emissora. Només ho sé al poble dels meus avis, que és la única emissora que s'escolta en tot el poble (raó per la que no porto mai la radio quan hi vaig...)

Demà, quan passis per Sant Celoni, mira per la finestra, que, si has sortit a les 8 de Barcelona, jo seré a uns 2 Km de casa, fent la meva sessió diària de footing (i això és bastant lluny de Sant Celoni!)

Anonymous ha dit...

De debò que hi ha un poble on només se sent aquella emissora? què ha fet aquella bona gent perquè se'ls castigui d'aquesta manera?

Spock

Llum ha dit...

Ui, Spock, estem parlant de les Espanyes. I Espanyes profundes, i a sobre voltades de muntanyes.