Dret a equivocar-se

- T'has equivocat.
- Ho sé.
- No t'has portat bé, i ara et sap greu.
- És clar, ja ho sé, no cal que m'ho recordis.
- I possiblement ara et tornis a equivocar.
- Ho sé.
- Ja ets prou gran per fer aquestes tonteries.
- Ho sé.
- I aleshores, si ho saps, per què continues fent-ho?
- Perquè tinc massa mal geni.
- I no ho pots controlar?
- Em sembla que no.

- El problema és quan fiques la pota i cada cop ho fas pitjor.
- Home, si fiques la pota de manera pitjor és que no la fiques, i aleshores això és bo, no?
- No em vinguis amb jocs de paraules.
- D'acord.
- A vegades fiques la pota i cada cop que ho intentes arreglar encara és pitjor.
- Aleshores?
- Doncs que dius: "ara faré això, que segur que ho arreglo".
- I ho arregles?
- No, encara ho espatllo més.

- I ara, què?
- Doncs ara no sé si m'equivoco més o si ho estic arreglant.
- Però, si vas pel mateix camí, arribaràs allà mateix, no?
- Sí, però és que no penso anar pel mateix camí.
- Ah, no?
- No.
- I doncs, què estàs fent?
- Doncs una versió reduida de mi.
- Una versió reduida de tu?
- Exacte!
- I què reduiràs?
- Mmmmm... el pes?
- Veig que ja tornem a estar amb l'humor de les brometes fàcils...
- D'acord, no parlaré de mi.
- Que no parlaràs de tu? I vaig jo i m'ho crec.
- Bé, tindré un parell de categories i no em sortiré d'aquí. Ara que puc posar categories...
- D'acord. Només un parell?
- Bé, un parell és un dir.
- Un dir?
- Sí, és clar, com l'altre dia amb la mama.
- Amb la mama?
- Sí, tu ets la que em diu que sempre faig d'acudits fàcils i dolents, no?
- Sí.
- Em va dir: "Va, posa quatre plats, que soparem". I jo me la vaig mirar amb cara molt seriosa: "Qui ve a sopar?"
- Ja, ja! Cada dia ets més penosa.
- Ho sé, ho sé.
- I quines són, aquestes categories?
- Doncs, per començar, les "converses amb mi mateixa". Serà l'únic lloc on parlaré de mi. I ho faré amb tu, així que molt no explicaré.
- Què vols dir?
- No res, no res!
- I què més?
- Una de "llibres".
- Ah, és clar, això no ho podries deixar, no?
- No.
- Alguna altra?
- Sí. Una d'"històries inventades".
- Inventades?
- Sí, bé, ja saps que tot té alguna relació amb la realitat, però res serà com a la realitat. O almenys, la cosa estarà modificada. Com a la prehistòria, recordes? Quan només hi havia converses amb mi mateixa i històries que tenien a veure amb la meva vida, però que no eren històries del tot reals.
- Ah, i ja ho podràs posar tot aquí?
- No, tinc dues categories més.
- Dues de dues o dues del teu "només és un dir, ara et diré quinze categories més"?
- Dues de dues.
- I són?
- "Situacions còmiques".
- Situ... què? Mira, noia, aquest és l'acudit més bo que has explicat tota la tarda. Situacions còmiques!!! Tu, explicant situacions còmiques? No hauries de posar-hi situacions tràgiques? Calla, que aquesta deu ser la última categoria? Ara sí que m'has fet riure!
- D'acord, a situacions còmiques dubto que hi hagi gaire moviment. Però mai se sap.
- I la última?
- "Coses de criatures".
- Ostres, així vols dir que hi posaràs coses teves?
- Jaja. Mira la simpàtica!
- I ja podràs posar-ho tot aquí? Vull dir, que segur que no et sortiràs d'aquí?
- Espero que no. No em vull tornar a equivocar. I així, amb això marcat, crec que no em tornaré a sortir del camí.
- De quin camí?
- Del que porta a un lloc diferent del que he arribat ara.
- Ah, i com saps que el lloc diferent és millor?
- No ho sé, si és millor. Però aquí hi ha la gràcia de tot plegat.
- Saps que estàs malament del cap, veritat?
- Sí.
- Saps que no fa ni tres dies que vas dir que mai més, veritat?
- Sí.
- Saps que el que estàs fent té més pinta de criaturada que de res més, veritat?
- Sí.
- I aleshores?
- Aleshores, què?
- Aleshores, per què ho fas?
- No ho sé. Crec que em vaig equivocar. No sé si ara m'equivoco. Espero que no. Desitjo que no. Però suposo que tinc dret a equivocar-me.
- Sí, és clar, tothom té dret a equivocar-se.
- I algú em va donar una idea.
- Una idea?
- Sí.
- I?
- Doncs que ja saps què en faig jo, de les idees.
- Què en fas?
- Modificar-les. Convertir-les. Rebregar-les. I no parar de pensar-hi fins que les faig realitat.
- I si t'equivoques?
- No ho sé. Crec que correré el risc.
- Per què?
- Perquè no m'ha agradat el que he fet aquests dies.
- No?
- No.
- Així doncs, ho tires endavant?
- Bé, només he de prémer el botó.
- El botó?
- Sí. Tinc dues opcions: publish o delete.
- I què faràs?
- Home, ara que ja ho he escrit...