I aquí acaba tot

El Sol es pon i la Llum desapareix.

Tot té data de caducitat, i aquest bloc ha arribat a la seva. Sé que algun cop abans ja ho he dit, però aquest cop no hi ha marxa enrere. Tenco (no, no tanco, jo tenco, o millor, tencut) la paradeta per no tornar-la a obrir.

Les raons? Doncs són una cosa que em guardaré per mi. Sí, raons, en plural. N'hi ha més d'una, i més de dues. Qualsevol persona que m'ho pregunti només rebrà un somriure per resposta. O un trosset en blanc en un mail. I cap resposta als comentaris, perquè els he tancat.

Potser sigui un cop en calent. Ja feia dies que pensava que potser l'hauria de tancar, però no ho feia, perquè m'agradava aquest raconet. Però avui m'he quedat gelada un moment. Segurament només sigui un malentès. Però no vull tenir més malentesos com aquest.

He dit que les raons les guardava per mi. Però, per variar, seguiré fent allò que em caracteritza, que és contradir-me a mi mateixa. D'una banda, sempre hi ha hagut el tema de l'anonimat. Escriure amb la sinceritat que acostumo a escriure aquí és molt fàcil si ets anònim. Si no ets anònim ja és més difícil. Però és impossible ser anònim del tot. I no sóc una persona prou oberta com poder escriure coses com les que escric, publicar-les, i que algú que mig em conegui les llegeixi. D'altra banda, i això ja ho he dit moltes vegades, això dels blocs és una mica antisimètric, per dir-ho d'alguna forma: jo explico la meva vida, però sovint no sé què és de la vida de la gent que es passa per aquí. És com una porta oberta. Tothom que vulgui pot venir, però si jo vull anar a veure algú, a no ser que tingui un bloc, no podré saber com li va, què fa. I, a part de tot això, tot el temps dedicat a escriure el podré utilitzar per coses més interessants. Viure la vida, que en diuen.

He conegut a molt bona gent a través del bloc. I si em sap greu deixar-ho és per tota aquesta gent que he conegut virtualment. Seguiré llegint blocs, de tant en tant (o diàriament, no ho sé pas). Però em retiro de la vida escriptora de blocs. Vull explicar la meva vida, però no la vull explicar a una pantalla, a no ser que l'expliqui a algú conegut per mail. I encara.

I aquí acaba tot. Es pon el Sol i la Llum se'n va.