dilluns, 7 d’agost del 2006

El meme dels desitjos

No me l'ha passat ningú, però avui tinc el dia somiador. Bé, tinc el dia filosòfic, de pensar en el sentit de tot plegat. Algun dia trobaré el sentit de tot plegat. O potser no. Però ja me'n vaig per les branques.

3 coses que faria si fos milionària:

Bé, tot depèn del que vulgui dir ser milionària. Jo entendré que per "milionària" és que puc tenir tots els diners que vulgui, o com a mínim un milió d'euros...


  1. Em compraria una casa que hi ha a un quilòmetre de casa. Fa anys que està en venda. Era la casa d'un home del poble, que es va casar amb una dona de Barcelona. Es van arreglar la casa. No és una casa molt gran (la casa on visc, sense ser gran, és més gran que aquella casa), però té bastant terreny. El que passa és que el terreny és un tros de bosc, un tros d'hort i un trosset petit de jardí. Van viure un temps aquí, però la dona va dir que aquí no podia viure, i es van comprar un pis a la ciutat. Fa anys que intenten vendre-la. Jo la compraria, però no tinc diners. L'últim cop que vaig sentir que la volien vendre, en demanaven 100 milions. La veritat, no m'estranya que no la venguin, perquè per aquest preu hi ha cases més grans i més ben situades. Jo crec que hi han posat un preu massa gran perquè ell no la vol vendre (visca el xafarderisme!) Però, és clar, si tingués diners per llançar-los, no m'ho pensaria ni un moment.
  2. Després de comprar-me la casa, si "només" tingués un milió d'euros, tampoc em quedarien massa diners per fer coses. I, és clar, jo sempre he dit que tampoc vull massa diners per res (algú em dóna 200 o 250 mil euros de res per comprar-me un pis?) així que tampoc sabria per què fer servir els diners que em sobressin. Bé, sí que ho sé. Guardaria uns mils d'euros per donar-los a una família que sé que voldria adoptar un nen de fora, però no tenen prou diners per fer-ho.
  3. Ho deixaré amb dues coses. Mai he somiat a ser milionària. Així que tampoc tinc grans somnis per fer amb un munt de diners.


3 coses que diria amb veu alta si sapigués que ningú em recriminarà o em contradiurà


  1. Acabo d'arribar a aquest punt just en el moment en què el meu reproductor d'mp3 comença a reproduir una cançó horrible (quines casualitats té la vida!). Que per què hi és? Això és el que diria si sapigués que ningú em recriminarà o em contradiurà, però és que em fa tanta vergonya la raó que no m'atreveixo ni escriure-la aquí, on no em coneix (gairebé) ningú.
  2. Ara, quan acabi d'escriure això, me'n vaig a veure "Siete días", que la fan a les 10 del vespre, i que al final m'he acabat enganxat (que malament que estic, jo que no miro mai la tele!)
  3. M'agrada fer memes d'aquests...


3 coses que canviaria de la meva vida, de mi mateixa

I per què he de canviar alguna cosa, si sóc perfecta? :-)


  1. M'agradaria tornar un temps indeterminat enrere i fer una cosa que no em vaig atrevir a fer. Ja ho diuen, ja, que sempre ens penedim del que no fem i no pas del que fem. Valentia, on ets?
  2. Veure (1) en un altre context.
  3. Veure (1) encara en un altre context (i crec que podria seguir així fins a l'infinit i més enllà).


3 coses que canviaria del meu voltant


  1. Ara mateix, els incendis que cremen l'Empordà. Demà he de tornar a passar altre cop per allà, a prop dels incendis. Si és que no tornen a tallar la carretera. Cada cop que miro el paisatge cremat o veig ploure cendra se'm trenca el cor.
  2. Tornaria enrere en el temps i intentaria fer, de la forma que fos, que aquell nen que va tenir un problema quan va néixer i que ha quedat malament de per vida, pogués tenir una vida normal. Hagués sigut molt fàcil. Només calia que el metge no hagués ficat la pota fins al fons.
  3. Si pogués canviar les dues coses anteriors, podria sentir-me tan feliç, que ja no em caldria canviar res més.


3 coses que voldria que em passessin abans de morir


  1. Aconseguir la immortalitat?
  2. Ara seriosament: aconseguir una forma de tornar enrere en el temps per canviar allò que em va matar.
  3. En aquests moments em venen al cap unes quantes coses. Totes bones, està clar. He de viure molts anys, per tenir temps d'aconseguir que em passin totes aquestes coses, i més comptant amb què sóc lenta i amb ganes. Molt lenta, diria jo. Algú ha vist mai les tortugues i els cargols? Ells són cotxes de fórmula 1 al meu cantó. Però totes aquestes coses me les guardaré per mi. Perquè, al cap i a la fi, quan demanes un desig no l'has de dir a ningú, no? Si el dius, llavors no es compleix. I si l'escrius i el penges a internet... aleshores ja segur que no es compleix!


Ara ho hauria de passar a no sé quantes persones. Però com que jo vaig per lliure, i ja l'he fet sense que ningú m'ho passés, doncs tampoc ho passo a ningú. A no ser que algú ho vulgui fer.

Això sí, aquest és el meme dels desitjos. I en aquest meme ningú demana què és el que més es desitja, per sobre de tot. Hi ha coses que no poden comprar els diners. Hi ha coses que, encara que poguessis canviar, no saps si serien per bé o per mal. Potser les canviaries i encara empitjoraries més el que estàs intentant millorar. I com ja vaig dir, ja fa bastant temps, per què sempre han de ser 3? Per què els desitjos han de ser 3?

Però el que compta és que la veïna, que en realitat era l'Estranya, que en realitat és la Llum, que en realitat és qui escriu això, que en realitat... el que compta és que aquesta persona continua tenint un sol desig: ser feliç.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Llum, vaaaaaaaa si no ens vols dir perquè li tens no ens ho diguis, però el títol de la cançó no ens el diràs???? (visca el xafarderisme!);-)

Anònim ha dit...

Deu ser horrible la cançó quan t'ha frenat de dir les tres coses que volies dier en veu alta, jajaja.

Saps que això de llegir un meme d'aquests sense que me l'henviïn m'ha produït un gran alleujament? Quan rebo un missatge d'aquells que se suposa que l'has d'enviar a no sé quanta gent perquè si no, se't cremarà l'ordinador, la maionesa no tornarà a quallar mai més i no sé quantes coses d'aquest estil, m'agafa com una por supersticiosa i l'esborro sense ni tan sols llegir-lo!

Però el teu comentari m'ha fet pensar en moltes històries, com "atrapat en el temps" o "El príncep feliç". I elmillor, el millor per a un mateix i per a desitjar a qui s'aprecia és la conclusió de tot: si no és ser feliç, almenys ser-ho raonablement!

Anònim ha dit...

Sigues feliç!

Clic! (cop de vareta màgica metàl·lica)

Bé, és que encara repasso la primera lliçó. Ja ho intentaré més endavant.

Anònim ha dit...

Quin millor desig que aquest, no?
És un todos en uno.
Si ets feliç, la resta no importa, aquesta és la gràcia.
Aquesta la dificutat.

Només un dubte.
Perquè guardes a l'mp3 cançons que no t'agraden?

Anònim ha dit...

Jaja! Veig que a tots us ha cridat l'atenció això de la cançó. Ho sento, sóc una tomba. Zinc, no et diré quina és la cançó. Em fa més vergonya dir quina és la cançó que dir el perquè. Ho sento, no em traureu res. Spock, la cançó no és tan horrible, simplement és una cançó normal, només que a mi no m'agrada (malauradament, després d'això, se'm va quedar enganxada i no me la vaig poder treure del cap en moooooolta estona). Elquemaietvaigdir, d'això es tracta, que tot té una explicació, però explicar per què hi és (i per què hi seguirà essent durant un temps indeterminat) és una cosa que no faré.

Spock, jo, per portar la contrària, quan rebo per mail un d'aquells correus que s'ha d'enviar a no sé quanta gent, passo d'ells. No l'envio a ningú. Serà per això que em va com em va? Hauria de canviar i posar-me a reenviar-ho tot a no sé quantes persones i així em canviaria la sort? No ho crec, així que segueixo sense enviar-ho. Però mira, els memes fan gràcia de fer (no el voldràs fer, per casualitat, tu, no? ;-) ).

Jaja! Gràcies, pere. A veure si t'haurem d'enviar a Howarts, en les teves vacances nòmades...

Sí, elquemaietvaigdir, això de ser feliç és el més fàcil i el més difícil a la vegada. Jo és que acostumo a ser o tot o res :-)

Anònim ha dit...

No sera el "pavo real" d'en Raphael? :-)))

Anònim ha dit...

O aquella tan "castiza" que diu allò de "queee vivaaa ejpañaaaa" hehehehe :-)

Anònim ha dit...

Home, solarist, tampoc cal que ens passem, eh! No és cap d'aquestes dos ni res que se li assembli!