Els llibres i jo, capítol n

M'encanta perdre'm per les llibreries i trobar petites joies perdudes entre les estanteries. Mai entro en una llibreria amb el títol d'un llibre a la mà i el demano. Entrar en una llibreria és com anar a l'aventura, a veure què trobo, a veure què vol el destí que trobi per llegir després. Hi ha molts llibres, i qualsevol és bo per llegir, així que qualsevol llibre que caigui a les meves mans i em sembli interessant, serà una bona elecció.

Però això no vol dir que no em llegeixi els llibres que em recomani algú. Aquests llibres normalment queden apuntats en una llista, i quan s'acosta el meu sant, el meu aniversari, Reis, o qualsevol festa d'aquestes, dono la llista a ma mare, que s'encarrega de donar un títol a qui demani què se li pot regalar a aquella noia rareta.

El que passa és que hi ha un problema: jo mai demano llibres que estiguin a les llibreries. No, em resisteixo a pensar que aquests llibres no són normals. El que passa és que les llibreries no els tenen. L'altre dia, repassant una llista, vaig veure que un dels llibres que estaven a la llista ja me l'havia comprat jo, pel meu propi peu. Sí, d'acord, aquest llibre també hagués portat problemes si l'hagués demanat a algú. Perquè el que no he dit és que aquest llibre el vaig trobar a la botiga del Cosmocaixa.

El que fa ma mare últimament és ja, directament, anar ella a una llibreria. L'altre dia hi va anar amb una llista de cinc llibres. I no en tenien cap! Com pot ser que no en tinguin cap? Si jo aquests llibres els vaig trobar llegint sobre ells per aquí i per allà. D'acord, dos d'ells eren el que es podria qualificar com "coses rares", però els altres tres eren d'allò més normal. Ma mare els va demanar a la llibreria perquè els demanessin a l'editorial i els llibres seran meus :-)

Això em va recordar un sant Jordi. Deuria ser el primer o el segon que vaig estar a Barcelona. Me'n vaig anar a la Rambla a mirar llibres. Fins que em vaig trobar una parada que era el paradís. Suposo que era la parada de l'editorial Gedisa, tot i que no n'estic massa segura. Però, com que els tres llibres que vaig comprar eren de la mateixa editorial, tot indica que ho devia ser. Em vaig parar en un raconet on no hi havia massa gent. Em va estranyar que no hi hagués massa gent. Però quan vaig veure tot el que hi havia allà, em vaig oblidar que allà no hi havia massa gent. M'hagués emportat tots els llibres que hi havia en aquell trosset, però vaig decidir que amb tres n'hauria de fer prou. Així que em va costar, però vaig triar tres dels llibres que hi havia allà. Quan ja tenia els llibres a la mà, a punt d'anar-los a pagar, va aparèixer una parella per allà. I aleshores l'home, molt despectivament, va agafar una d'aquelles joies, es va posar a riure, i li va dir a la seva dona, amb un to de veu que el va sentir tota la gent en 10 metres a la rodona: "Has vist quins llibres? Qui serà tan tonto de comprar-ne un? Quina merda de llibres que fan!"

I allà estava jo, amb els tres llibres a la mà, a punt d'anar-los a pagar. Jo me'l vaig mirar. Ell se'm va mirar. Quan em va veure amb els llibres a la mà no va saber on mirar i va marxar ràpidament. La persona que em venia els llibres se'm va mirar, va somriure, em va cobrar, i me'n vaig anar d'allà, jo també ràpidament.

Quan vaig arribar al pis, hi havia dues persones. La meva companya d'habitació, que es va mirar els llibres, se'm va mirar a mi i no va fer cap comentari. I un dels habitants de la casa, que es va mirar els llibres, no va mirar només el títol, els va girar per llegir la contraportada, els va fullejar, i em va demanar si li'n deixava un. Me'l va tornar al cap d'una setmana i em va dir que quan l'hagués llegit tenia un munt de comentaris sobre el llibre.

Bé, he de reconèixer que aquests llibres eren un pèl frikis. Bé, una mica massa. Una, que amb el temps ha descobert que això d'ensenyar aquest tipus de llibres no és massa popular, però que li importa un rabe que la mirin com un bitxo raro, dirà que el menys friki dels llibres que va comprar era aquest. Els altres dos? Bé, els altres dos queden com a secret de sumari.