Avui no és el meu aniversari. Però, com feien al País de les Meravelles, avui he cel.lebrat el meu no-aniversari.
Avui ha sigut el meu últim mig dia lliure fins al 29 d'agost. És a dir, que d'aquí al 28 d'agost tinc ocupats tots els matins i totes les tardes, inclosos els caps de setmana. I això són vacances? Sí, això són vacances.
Com que un d'aquests dies que hi ha fins el 29 d'agost és el meu aniversari de veritat, i ma mare ja era conscient que la nena estaria una mica ocupada, m'ha agafat avui per banda i m'ha dit alguna cosa de l'estil de que si no volia que el meu pare em comprés una altra tele o alguna altra cosa que no fes servir per res, que anés a comprar-me alguna cosa. I hi havia un to de súplica a la seva veu. Així que, què podia fer jo, a part d'anar a comprar-me un regal? I que consti que va ser idea de ma mare i estava d'acord a comprar-me un regal tan gran, que no he sigut jo la que ho he demanat! Bé, més que gran hauria de dir car... El problema és que, si ho hagués deixat a mans del meu pare, ell seria capaç de comprar-me alguna cosa més cara que jo no faria servir per res, i que es quedaria abandonada per casa.
I ja està, ja he cel.lebrat el meu no-aniversari. Ja tinc el regal. He fet cara de pena a ma mare, i m'ha deixat que me'l quedés ja, encara que, si fos legal, m'hauria d'esperar uns dies a tenir-lo encara.
Ara s'està carregant. Esperant a que jo el comenci a fer servir.
De mentres, jo espero que arribi el setembre. Sembla mentida. Amb el que esperava que arribés l'agost. Amb les ganes que tenia que arribés aquest mes, per poder fer totes aquestes coses que tinc ganes de fer i que em faran estar ocupada els propers... 23 dies! Amb les ganes que tenia que fos agost... i jo esperant el setembre! Bé, no sé exactament si espero el 30 d'agost, el 31 d'agost, l'1 de setembre, el 2 de setembre o el 3 de setembre. Algun d'aquests dies, tot i que encara no sé exactament quin.
Que poc a poc pot arribar a passar el temps quan es carrega un reproductor d'mp3 que tens ganes d'escoltar! Mires, remires, i tornes a mirar, però no s'acaba de recarregar mai.
El mateix passa amb els dies. Veus el setembre, aquí mateix. D'una banda, tan a prop. I de l'altra, tan lluny...
dissabte, 5 d’agost del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
12 comentaris:
Gràcies, Esther!
Felicitats per quan sigui el teu aniversari de debó!
Esther
Doncs a mi em queden trenta-set no aniversaris per celebrar; el que farà trenta-vuit serà una nova festa de no aniversari grossa: o sigui, quan se m'acabi la feina grossa em compraré un gran pastís de no aniversari, car l'aniversari encara em queda massa lluny.
Curiosament jo no és que tingués ganes de que arribés l'agost, sinò que un mes abans ja compto els dies que resten perquè s'acabi (així dic, per exemple, queden 47 dies per acabar l'agost). Vaja, que jo el que vull és que acabi només començar. Diguem que mai he fet vacances a l'estiu.
Ah, i avisa'ns el dia del teu aniversari, que ho celebrarem. Ok? Per molts no aniversaris.
Felicitats Llum, sigui quan sigui!!! Tu ves comptant els dies i veuràs que ben aviat et sobren dits, per molts que ara te'n puguin faltar! ;-)
(Però deixa'm dir una altra cosa: Això és un escàndol!!!! tots els blocaires vau néixer a l'estiu o què??? Vaig de bloc en bloc i aquests dies només faig que felicitar aniversaris!!!!) :-)
És clar, Ferran, si vols cel.lebrar alguna cosa, sempre hi ha alguna raó per cel.lebrar-ho. A veure si és bo el pastís de no aniversari. Quan tu facis el teu pastís gran de no aniversari jo començaré a estressar-me de veritat!
El dia del meu aniversari? No crec que us avisi... estaré molt ocupada :-)
Gràcies, Zinc. Sí, aquests dies d'agost, amb tantes coses que he de fer, suposo que passaran ràpid. Però... bé, veurem què passa quan s'acabi el mes i arribi el setembre.
I això de néixer a l'estiu, tens raó, molta gent és nascuda en aquestes dates. En el meu cas, va ser un accident: jo havia de néixer a la tardor, però tenia moltes ganes de saber com era tot això. Bé, de fet tenia moltes ganes de saber com eren les incubadores, em sembla a mi...
Tens molt bon gust!!! Sempre m'han agradat les coses Sony i al mateix temps em fan ràbia els reproductors iPod.
Son tan... vulgars... hahahah ;-). Bromes a part, no m'agraden les deries colectives tipus "iPod" i en el seu temps em vaig comprar un Creative pel simple fet de NO tenir un iPod.
Gràcies, solarist. Però em sembla que sobrevalores el meu bon gust.
Una mica tard perquè ja s'ha dit gairebé tot, però moooooltes felicitats per l'aniversari i els 364 no aniversaris. Què carai, que cada dia hi hagi alguna cosa per celebrar.
I estic d'acords amb això dels Ipods, en aquest cas per motius tècnics: tenen un problema d'accessibilitat irresoluble i els tinc una ràbiaaaaaaa :)
Una abraçada
Spock
Gràcies, Spock! Sí, això de que hi hagi coses per cel.lebrar sempre és bo. Tot i que, si els ànims són bons, sempre hi ha coses per cel.lebrar, no creus?
No puc opinar del tema ipods i l'accessibilitat. Ei, que jo només em vaig comprar un reproductor d'mp3 i això s'està convertint en un post propagandístic contra els ipods! (per mi cap problema, només que m'ha fet gràcia).
jajajaja, ho sento, ho sento, només que la setmana passada em van venir dos "alumnes" amb Ipods, i quans els vaig demostrar que no hi podrien posar música ells sols, se'ls va quedar una cara de pam... Vaja, que el tema m'ha tocat la fibra sensible. Prometo no parlar-ne més i cantar en MP3 i 3D allò de "opá, yo viagé un corrá".
Una abraçada
Spock
Tranquil, Spock. I com és que no poden posar la música als ipods?
Perquè no treballen com un Pendrive, per entendre'ns. Necessiten un programa d'aple que fa una estranya conversió... i això és el que no és accessible amb adaptacions informàtiques per a cecs. :)
Publica un comentari a l'entrada