Recordo quan era petita i havia de votar per això. No sabia mai a qui votar, així que feia una mirada ràpida al meu voltant. I a qui votava? Doncs votava a algú que fos conegut. Però no havia de ser només algú conegut, sinó que havia de ser algú que em generés confiança. A més, havia de ser una persona que fos de les millors, que conegués el tema.
Quan sortien els resultats, gairebé sempre sortien les mateixes persones escollides, que gairebé sempre coincidien amb qui jo havia triat. I si no coincidien amb qui jo havia triat, eren persones que jo hagués pogut triar sense cap problema: persones conegudes per tothom, persones que generaven confiança, i persones que estaven a l'èlit.
El primer cop que jo vaig ser escollida em va quedar cara de tonta. Aquella cara que diu: i per què m'han escollit a mi? Hi ha d'haver un error.
El segon cop que em van escollir, tampoc m'ho esperava. Vaig tornar a pensar: jo?
Però la cosa no va quedar aquí. Em van seguir escollint. Un cop rere un altre. Cada cop que es votava, pensava que jo no sortiria, i em venia una mica com de sorpresa. I per què em seguia sorprenent si fa no sé quantes vegades seguides que surto jo? Doncs perquè jo no sóc una persona coneguda. Bé, sí que hi ha molta gent que em coneix. Ahir mateix em tornava a queixar de que no puc donar dues passes sense que algú es pari a xerrar amb mi (perdó, sense que jo em pari a xerrar amb algú). Si fins i tot avui he tingut una conversa amb algú fent servir quatre idiomes al mateix temps (amb la mateixa persona!) Millor no pregunteu...
Al que anava, jo no sóc una persona coneguda. Hi ha moltes persones més conegudes que jo. Jo simplement vaig fent. No crec que jo estigui a dalt de tot de la popularitat. Jo tampoc tinc gaires coneixements perquè la gent em trii pels meus impressionants coneixements. Així, per què em trien? Perquè es fien de mi? Perquè confien en mi? Sempre ha sigut un enigma per mi, que no he sabut resoldre. Jo triaria a molta gent abans que a mi. A gent més coneguda. A gent més sàvia. A gent més íntegra.
L'últim cop, algú se'm va acostar i em va dir: "No farem votacions, que és un pal. T'hi poso directament a tu, hi estàs d'acord, veritat?" I què li has de dir? Què li has de dir a una persona que tu votaries sense pensar-t'ho dues vegades, perquè és coneguda, té coneixements i confies en el seu criteri per fer les coses ben fetes? Si li dius que no, és que no confies en el seu bon criteri per escollir gent (em sembla que estava equivocat, però què li vols dir...). Així que li dius que sí, i penses que què carai, si t'han escollit ja no recordes quants cops seguits, ja no vindrà d'un.
Avui han tornat a votar. Si voleu que us expliqui un secret, jo no he votat. M'he abstingut. És que no sabia a qui votar. I la cosa tampoc anava amb mi. Tampoc m'escolliria ningú, perquè jo sóc una persona més del piló. A part d'un parell o tres de fans que tinc (i que no sé pas en què pensen, ja es podrien buscar algun ídol més normal, que jo, al cap i a la fi, no sóc més que una persona normal) ningú m'havia de votar.
Ningú m'havia de votar?
De cop apareix algú, que ve directe cap a mi.
- Hola, Llum.
- Hola.
- Escolta, que t'han escollit.
Cara d'escepticisme.
El món està ben boig.
dimecres, 9 d’agost del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
6 comentaris:
Dona, que et votin un cop per error, passa, però si és sistemàtic... per alguna cosa serà!
Una abraçada
Això és el que em preoucupa, Spock. Si jo sóc la millor opció (que no crec que ho sigui, però si em voten un cop darrere l'altre serà que molt dolenta no sóc) és que la cosa ha degenerat molt.
Això i que no sé què coi hi faig, jo, allà. Com ja he dit, jo no sóc cap de les coses que solen ser la gent a qui voten. Deu ser tradició. Algun cop deuria sortir per error, i com que he anat sortint, la gent, que sol tenir memòria històrica, vota al que va sortir l'últim cop. Més que res per inèrcia.
El principal problema que hi veig jo és que no tinc prou coneixements. Puc posar-hi tota la bona fe que vulgui, puc intentar fer-ho el més bé possible, però en cas de necessitar coneixements, no en tinc. I aquesta és una cosa que s'hauria de tenir molt en compte. Experiència en tinc molta, i probablement per aquí és per on m'enganxen, però coneixements no, i suposo que seria el més important.
ara mateix em pasa com li passava a l'entranyable Número 5 després de que li toqués el llamp, a la pel·lícula Curtcircuit: em falten dades. No sé on és "allà"! Tampoc sé si m'he saltat algun article del blog o ho deises deliberadament obert com la cánçó, digue'm curiós :)
Una abraçada
Tu Llum escrius:
"A part d'un parell o tres de fans que tinc (i que no sé pas en què pensen, ja es podrien buscar algun ídol més normal, que jo, al cap i a la fi, no sóc més que una persona normal)"
Ets o no ets? Aquesta frase genera dubtes raonables sobre el que volies dir realment!
Esther
Spock, tu no saps on és allà. Però diria que ningú que llegeixi això sap on és allà. Ni tan sols la meva amiga Anna, que de tant en tant es passa per aquí (hola!) i que quan es passi per aquí segurament em preguntarà on és "allà" en algun mail.
Sí, Esther, n'era conscient. Volia dir que ja es podrien buscar un ídol que fos un ídol de veritat, d'aquells que la gent normal segueix. Que jo no sóc un ídol per llegir, sóc una persona com qualsevol altra. Per això deia que jo era una persona normal. I quan deia que es busquessin un ídol més normal, ho deia perquè es busquessin un ídol pròpiament dit, i no una persona que fa el que pot.
Doncs jo no t'ho demanaré, m'estimula l'imaginació :P
Publica un comentari a l'entrada