Setmana Santa?

Ahir li deia a algú que tenia unes ganes de que arribés la Setmana Santa... Però sóc jo. I, la veritat, després de pensar en la Setmana Santa, no en tinc cap ganes.

Sí, fa 3 mesos que no tinc caps de setmana, entenent cap de setmana com a dies de "festa". Només tinc festa els diumenges a la tarda, i a sobre em vaig comprometre a fer unes coses. Unes coses que fa dos diumenges que estan sense fer. Un, perquè li vaig demanar a algú altre que ho fes per mi, i no ho va fer. I l'altre, perquè després de veure que igualment, si jo no ho feia, no ho feia ningú i ni tan sols ningú s'adonava que ningú ho havia fet, vaig decidir que si algú volia que ho fes, ja ho diria. En condicions normals, hagués fet la feina de les dues setmanes i no hagués dit res. Però aquest diumenge em vaig dir a mi mateixa que a la merda (si vull, puc dir merda, és el meu blog), i que es quedava sense fer.

Tinc ganes de tenir un dia de festa. De dormir sense que em desperti el despertador (que, coneixent-me, serà abans de les 8 o les 9). De no tenir cap obligació. De...

Però, tota una setmana?

Les perspectives per la setmana no són massa bones. Tothom té la vida muntada. Tenen coses a fer (o se les inventen).

I jo? Doncs jo em quedaré a casa. Probablement sola. Bé, sola del tot no. Almenys hi haurà el gos, que sempre està content de veure'm, que ja és molt. Sense res a fer. Bé, sense res no. Almenys tindré l'ocupació de passejar el gos. Amb tothom ocupat en coses més importants. Bé, tothom no. Sempre em quedarà el gos, que sempre està a punt per jugar o anar a passeig. És bastant patètic, ja ho sé.

Em sembla que per setmana santa acabaré fent més feina que una setmana normal.