A la propera persona que em digui "10 de març" l'agafo per banda i... i res, que jo no sóc violenta. Però, això sí, a la propera persona que em digui 10 de març...
Sembla que el meu món, tot el meu món, s'ha confabulat perquè tot hagi de passar el 10 de març. I el 10 de març és... JA!
De fet, avui he rebut un altre avís que deia "10 de març". I jo "sí, sí, cap problema, el 10 de març", mentre pensava "de què em sona, aquesta data?"
Si aconseguís sobreviure al 10 de març...
El problema és que encara hi ha una altra data. Una data que encara no està fixada. Una data que fa temps que em preocupa. Una data que em fa posar nerviosa. Una data que avui, quan m'he aixecat i he vist el dia que era m'ha fet renegar del mes de febrer. Per què és tan curt, el mes de febrer? Ets al vint-i-poc i no te n'adones i ja és març.
Però n'estic segura. Aquesta data que m'amoïna tant segur que té el dia fixat. No pot ser de cap altra manera. Només de pensar-hi em tremolen les cames. Què faré, aquell dia, si ara ja estic així?
El 10 de març? Probablement.
dimecres, 1 de març del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
1 comentari:
Et noto nerviosa!
Per si et serveix de consol 8que no, ja ho se) Jo també tinc un maleit deadline el 10.
Buf
Publica un comentari a l'entrada