És una d'aquelles persones que et trobes cada dia. Saps que quan marxis serà allà, mirant-se el diari. I que quan tu passis, aixecarà el cap. Somriurà. I dirà "adéu, adéu".
Cada dia igual.
No hi ha sigut sempre, allà. Però no recordo quan va aparèixer. Tampoc recordo quan va començar a dir-me adéu. Però m'ho puc imaginar. Com que sempre, quan passa algú, aixeca el cap (de totes formes, és la seva feina). Jo deuria veure que aixecava el cap i li deuria dir adéu. Per mi, una cosa ben normal. Però fa poc he descobert que dec ser de les úniques que li diu adéu. Si és que no sóc la única. I per mi que ja s'ho pren a broma. Una distracció més de la que (crec) és una feina bastant avorrida.
Normalment, quan passo jo, està fent els mots encreuats o el sudoku del diari. Es nota de lluny, perquè el sudoku el fa amb llapis. Però com pot fer el sudoku amb llapis? El sudoku es fa amb boli, que per això hi ha el cap, per pensar! I no per provar combinacions, a veure si funcionen. I més el sudoku d'aquell diari en particular, que és molt fàcil.
Al principi només em deia adéu. Però, i per això dic que s'ho pren a broma, quan em veu aparèixer ja es posa a riure. I diu "adéu, adéu". No sé, em dóna la impressió que em pren com una pallassa.
L'altre dia per poc xoquem. Jo anava com una esperitada a fer no sé què. Quan va veure que per poc xocava amb algú, va dir "perdó". Però quan va veure que era jo, es va posar a riure i em va deixar anar "adéu, adéu". Ole, ole! Sóc la pallassa de l'"adéu, adéu".
Això sí, jo continuo amb el meu adéu amb un somriure cada cop que passo per allà. De mentres, em continua saludant com si em conegués de tota la vida. Si està parlant per telèfon, em fa adéu amb la mà. Sinó, es posa a riure i em diu "adéu, adéu". Potser sí que em coneix d'alguna altra banda. Com que sóc tan despistada...
Ara, pallassa o no, quan no hi és es troba a faltar. Si no hi és, a vegades hi ha una dona que ni tan sols aixeca el cap quan passes (no és la seva feina vigilar qui entra i qui surt?) Si no hi ha aquesta dona, hi ha una noia que sí que aixeca el cap, però per més que li digui adéu, mai he rebut cap resposta.
"Adéu, adéu". És agradable trobar-se amb un somriure diari. Encara que, com crec, sigui la pallassa del dia a dia. Però, si és que ho sóc, almenys sóc una distracció. Una distracció ben pagada amb un somriure. Encara que els somriures no tinguin preu.
dilluns, 6 de març del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
8 comentaris:
I preguntar-li alguna cosa no seria bona idea? :-)
Jaja... i què li pregunto? :-)
Dema podras preguntar: Content perque el Barça ha guanyat? (cas que guanyi, es clar)
Encara que el futbol de la rebufi, sempre es un bon motiu per trencar el gel.
Content o contenta, Dan? Pel que diu el post no pots decidir si és ell o ella...
En cas que guanyi? Guanyar potser no, però passar l\'eliminatòria, segur!
Trencar el gel? Bé, potser no m\'interessa. O potser sí. Només era la descripció d\'una d\'aquelles persones que et trobes cada dia.
Clar que si, saber que sempre tens algú que quan passà per allà et deixi anar un somriure, això si que no té preu tal i com està el món avui en dia!
... no he aconseguit fer MAi un sudoku sencer.... sóc una noia anormal.. clar tampoc ho he intentat mai... tants números em maregen!
bon dia!!!
Mmmmm els detalls de ell o ella i passa o guanyar els deixo per tu. L'important ja ho has pescat.
I trencar el gel no t'interessa? DOncs alershores res. A seguir amb l'Hola hola. Cap problemo!
;-)
Exactament, labmaniakes, d\'això es tracta: de saber que tens un somriure esperant. I més si és a l\'hora de marxar, quan ja sols portar un somriure a la cara (o no).
No t\'ho prenguis malament, Dan. A vegades m\'agrada no acabar de dir les coses i deixar que sigui la imaginació la que digui la resta. En el teu cas, suposo que ni et vas imaginar que pogués ser ella (i no dic que ho sigui). Pel que fa a la resta... doncs en fi, dubto que ho faci.
Ui, imma, no sé qui és més anormal. Jo l\'últim sudoku l\'he fet aquest matí mentre esmorzava. És que esmorzava sola i m\'avorria (malgrat tenir les notícies de la tele). Així que el meu esmorzar és de notícies + sudoku o notícies + mots encreuats. És que als matins el meu cervell funciona massa i si no tinc moltes coses a fer m\'avorreixo.
Publica un comentari a l'entrada