dissabte, 4 de març de 2006

Sí, i què?

Des de petits, a tots ens agrada estar integrats dintre del grup, no tenir aquella diferència que fa que la gent ens miri amb cara rara. O que ens assenyali amb el dit.

Divendres passat, mentre anava a treballar, em vaig parar en un semàfor i una nena d'uns 8 o 9 anys atravessava pel pas de vianants amb la seva mare. Quan van passar just per davant del meu cotxe, la nena es va girar, em va assenyalar amb el dit i li va dir alguna cosa a la seva mare. La mare, tota molesta, li va baixar el dit i va començar a renyar-la. No vaig sentir el que deia, però m'ho puc imaginar. No sé per què la nena em va assenyalar amb el dit. Tampoc sé què li va dir a sa mare. De fet, tampoc m'importa massa. Però la pregunta és: per què a vegades (o almenys jo) ens amaguem d'algunes coses que ens sembla que ens han de fer diferents? Per què aparentar normalitat? Per què ens fa cosa que la gent ens miri com si fossim bitxos raros?

M'agradaria aprendre a dir les coses, amb una actitut de "sí, i què?" Però la meva veu, que no sé per què, sempre va més ràpida que el meu cervell, em sol trair moltes vegades. El costum? Potser sí. Tot i així, i ja que aquí la veu no em pot trair...

No, no recordo l'últim concert al que vaig anar. Sí, fa molt de temps. Mesos? Sí, mesos segur. Però jo gairebé que ho comptaria en anys, que serà més fàcil de fer-se'n una idea.

El meu primer nòvio? Ah, aquesta és fàcil. Es deia Marc i tenia 2 anys (no, no m'he deixat cap xifra). Que no val? Sí, sí que val. Jo també tenia 2 anys i anàvem junts a tot arreu (a tot arreu on ens deixaven, és clar). A totes les fotos on hi sortim, hi sortim agafats de la mà. Que només teníem dos anys? Sí, i què? L'últim? Ui... és que no me'n recordo. La meva memòria no arriba tan lluny. Que me'n vaig per la tangent? Sí, i què?

Que quina és la última cosa que m'he baixat d'internet? M'ho poses difícil. eMule? No, jo no el faig servir. Que per què no? I per què sí?

Que quan vaig anar al cine per últim cop? Bé, fa uns mesos que t'hagués contestat que la setmana passada. Ara... ja ni ho recordo.

Que quines sèries de la tele miro? Doncs... compten les notícies del matí com a sèrie? No? Per què em mires amb aquesta cara? Si no compten les notícies del matí, molt em temo que la resposta és cap ni una.

Que ja n'hi ha prou? Sí, crec que sí. Hauré d'aprofitar que avui no fa vent a veure si puc dormir d'una punyetera vegada! Que vaig a dormir molt d'hora? Sí, i què? Abans d'anar a dormir encara llegiré, i demà al matí el despertador sonarà molt d'hora. Que és diumenge? Sí, i què? I demà passat dilluns. Algun problema?

7 comentaris:

Dan ha dit...

De nou: et noto tensa, nerviosa, emprenyada. I tu diras: Si, i que? Doncs res, sols enviar-te un copet a l'espatlla virtual. Que no sol.luciona res? Doncs no, pero ara pregunto jo,... i que?
;-)

Llum ha dit...

Gràcies, Dan. Sí, una mica nerviosa sí que estic. Però en fi, ja se'm passarà. O no...

erakkia ha dit...

anims anims! com diu en dan... un copet a l'espatlla, un petó i una abraçada. Les coses seguirien igual...o no. ves a saber.

imma ha dit...

vinga!!! llum!!! que tot sortirà bé!!!

Labmaniakes ha dit...

Doncs no sé ben bé perquè no volem acceptar que som diferents, però és que TOTS ho som!Qui mana qui és igual i qui és difernet?On està escrit allò que és normal i allò que no?En funció de que?A mi m'agradan que tothom sigui diferent!Que avorrit seria si tots fóssim iguals, sense intercanvi possible de res!!!
la cosa està en l'autoestima crec...si tu t'acceptes tal com ets, orgullos de la teva persona, aquesta és l'actitut que els altres veuran en tu, i la que transmetràs, prova-ho!Una mica d'esforç i endavant!

Cosespetites ha dit...

Si et serveix de consol, jo tampoc faig servir l'eMule... i què?

Llum ha dit...

Gràcies, erakkia. Bé, les coses segueixen igual, i avui estava a punt de tornar a escriure del mateix... però no ho faré. Perquè sí :-)

Espero que sí, imma.

Gràcies, Labmaniakes. De fet, però, jo crec que a mi me'n falta molta, d'autoestima. És una cosa que he d'anar aprenent. Mica a mica. Pas a pas.

Bé, no, no passa res, Coses petites. Però com que la gent et mira com si haguessis matat el gat...