Encara tremolo.
Venia jo contenta cap a casa, pensant en les meves coses. Passava pel mig del bosc. Com cada dia. No hi ha cap més forma d'arribar a casa. O passo pel mig d'un bosc o passo pel mig d'un altre.
De cop, he arribat a una recta. Una recta d'uns 200 metres, però la recta més llarga que hi ha a la carretera de casa. L'he vist. Allà estava. Al marge de la carretera, mirant cap a dintre el bosc. A uns 40 o 50 metres d'on estava jo.
Per sort, he estat bé de reflexes. He clavat el peu al fre. El senglar s'ha espantat amb els llums del cotxe, i com fan tots, s'ha dirigit cap al mig de la carretera. És una cosa que no he entès mai: si veus una llum que t'espanta, fuig, no et posis a mig camí! Però tots fan el mateix.
Ho reconec, no anava massa poc a poc. Però tampoc anava massa ràpid. Per allà acostumo a passar a 90 o 100.
He parat just perquè el senglar pogués acabar d'atravessar la carretera.
M'he quedat uns segons parada.
He tornat a casa a uns 30 o 40 Km/h la resta del camí.
No pensava que hi hagués senglars corrent pel bosc en aquesta època. Mai n'havia vist cap.
Era un senglar dels grossos.
Sort que he parat a temps. Si l'arribo a tocar, com a mínim adéu cotxe.
Encara tremolo.
dimarts, 7 de febrer del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
6 comentaris:
Bons reflexes!
Duies el cinturó cordat, oi? (sino, considerat renyada)
Jo SEMPRE duc el cinturó cordat. No pujo al cotxe que no me'l cordi. Per això no em podràs pas renyar.
ostres, encara sort que has frenat a temps!! nena!!!
Ostres, doncs sin que tens sort! I no ho dic per trobar-te un senglar, sino pel fet de viure al mig del bosc, no tots podem dir això en aquestes èpoques en que tot està invait de pisos...
I lo dels senglars que van cap a la llum, encara que no ho entenguis, potser si et poses al seu lloc ho enentràs una mica; nosaltres , moltes vegades, davant del perill, en comptes de fugir, per curiositat, per atracció, anem cap a ell...estem fets pel risc!
S'han d tenir bons reflexes!!! A mi m'ha passat aixo pero amb vaques. ppAassant per un cami on hinha una vaqueria a vegades s'escapen i veus com surten corrents davant teu, et quedes glaçat
Sí, sort que vaig frenar a temps. Avui anava per la carretereta a 60 i d'aquí no passava. Mirava a una banda i l'altra, tota l'estona pensant que em sortiria un senglar de vés a saber on.
No visc exactament al mig del bosc... I sí, és una sort per depèn de quines coses, però per altres és millor viure a ciutat (tot i que jo no ho canviaria).
Sí, Bob, a mi m'ha passat amb ovelles. El problema dels senglars és que només te'ls trobes de nit i et surten del mig del bosc que no saps d'on, perquè està tot fosc i no pots veure que apareixen. Les vaques com a mínim les veus al cantó de la carretera...
Publica un comentari a l'entrada