De petita (i de gran) em feia (em fa) molta vergonya dir quins eren (són) els meus altres noms, aquells que et posen quan et bategen, i que no sap ningú, només el capellà, algú proper de la família i poca gent més. Si fos de la família reial el meu nom hagués sortit a totes les revistes i probablement, en comptes de conèixer-me pel meu primer nom tothom em coneixeria per algun dels altres. Cosa que m'empiparia bastant.
Un dels meus segons noms em fa vergonya perquè em sona a dona gran, a iaia. I l'altre... l'altre em fa vergonya perquè és compost (de més de dos noms) i, a sobre, és en castellà. És un "tres en uno". Però jo m'he quedat només amb un dels tres noms. Li he tret el que li sobrava. L'he catalanitzat. Que, de fet, és el que hagués fet si aquest hagués sigut el meu primer nom. I m'ha quedat això: Llum. Un nom bonic, tret d'un nom que no m'agrada. Sóc jo, però no ho sóc.
I aquí (re)començo.
divendres, 10 de febrer del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
9 comentaris:
una nova llum ens il·luminarà :)
M'agrada aquesta llum. apa, a repartir-la una mica que bona falta ens fa.
*A mi només em van posar un de nom. Això de tenir un padrí comunista resignat a passar per la pila babtismal va servir per fer pressió i dir-li que o uno...o ninguno, i mira jo no puc triar. un i prou.
Gràcies, imma! Bé, jo no vull il.luminar a ningú. Només espero anar fent el meu camí...
Gràcies, elquemaietvaigdir. De moment, estic fent una mica d'arranjaments per aquí i marxo aviat... Així que de moment està "en obres".
doncs que sigui un bon re-principi, Llum! Jo tampoc en tinc d'altres noms ja que no em van batejar (cosa molt rara en l'epoca)
Hi ha una canço gospel maquisima que diu... "This little light on mine, i'm gonna let it shine" (no se si ho he escrit bé, pero wenu)
Llum? Llum! Llum...
Bé, doncs endavant Llum!!!!
(Un nom que sona a iaia?... mmmm.. Laieta?)
;-)
Em sembla que no em costarà gaire acostumar-me al nou nom. En veure'l he pensat en aquest verset de Llull:
"Les carreres per les quals l’amich encercha son amat són longues, perilloses, poblades de consideracions, de suspirs e de plors, e enluminades d’amors."
T'acompanyo en la nova etapa.
Gràcies, erakkia. A mi ja m'hagués agradat no tenir tants noms. Pel segon, la imma m'ha dit que sembla un nom dels de "Pasión de Gavilanes", que no he vist mai, però ja em dec imaginar els noms que hi ha. No et perds res :-) És clar que sempre ho pots mirar pel cantó positiu i treure'n un bon nom :-)
No, Laieta no és el meu tercer (sisè, diria jo) nom... Jo és que només conec una persona que es digui així... Però l'idescat m'ha sorprès: n'hi ha gairebé 6000 a tot Catalunya! Però més de 4000 són nascudes abans del 1950.
Gràcies, pere. A veure si jo m'hi acostumo aviat...
Hola Llum!
T'escric per solidaritat: Jo també em dic Llum i també em van posar mitja dotzeneta de noms gairebé tots dignes d'un museu d'antropologia :(.
Llegint-te m'he sentit molt més normal.
Endavant amb la nova etapa del que sigui!
llum
Doncs mira, ja veus, ja som dues :-) Tot i que jo Llum no m'ho dic pas de primer nom, eh!
Publica un comentari a l'entrada