M'agrada buscar coses al google. M'agrada anar estirant i trobant coses. I sóc xafardera per naturalesa. Sinó, no hagués començat a llegir blogs (i després a escriure'n, tot i que em sembla que això no té relació amb la xafarderia, sinó amb una cosa que em vaig adonar fa uns dies i que potser algun dia us explico). Si no fos xafardera, no em dedicaria a xafardejar les ip's dels que apareixeu per aquí. Si no fos xafardera... no em dedicaria a buscar coses al google. El problema és que la informació que hi vull trobar mai no hi és. Però sempre hi ha altres informacions. Altres coses menys importants.
Com que no em vull posar amb ningú, parlaré una mica de les coses que es poden trobar de mi (tot i que ho faré de memòria, que la cosa no està per anar buscant, ara). I de les que no. I ja veureu com les més interessants, les més importants, sempre són les que no es poden trobar. O potser no. Però, almenys per mi, les més interessants són les que no es troben.
Sabent el meu nom i sense massa esforç, es pot trobar:
- On treballo. Ja veus quina gran cosa.
- On visc. A casa, visc! :-) Vull dir, a casa els meus pares.
- La meva data de naixement. Ja veus, a qui li interessa?
- A què dedico part del meu temps lliure. Sí, i què?
- Què vaig estudiar. Ui, gran cosa.
Remenant una mica més, a partir del que es troba, es poden saber altres coses, com ara:
- El telèfon de casa meva. Vull dir, de casa els meus pares. Ja veus quina gran cosa.
- Alguna foto meva. Els que no n'heu vist cap, no us perdeu res, de veritat.
- Més fotos, del viatge de fi de carrera. Sí, es poden trobar, sabent el que s'ha de buscar :-)
Però, és clar, queden totes aquelles coses que, per més que es busquin, no es podran trobar. Les coses importants...
- On és exactament el meu bosc. Ja dic jo que si el google tingués aquesta informació, jo seria la primera a buscar-la. Però no, sembla que no hi és :-(
- El perquè els divendres "desapareixo" i estic il.localitzable des de les 6 de la tarda fins a les 12 de la nit.
- On aniré aquest cap de setmana :-) Això sí que no ho trobareu a internet, per més que ho busqueu. Perquè aquest cap de setmana sí que "desapareixo". A partir d'ara, que me n'aniré a dormir, i fins diumenge a la tarda, estaré desapareguda. Bé, de fet, si les coses van bé (que no hi aniran, però somiar encara és gratis), aquesta desapareguda podria durar fins diumenge al vespre, que llavors ja enllaçaria amb el dilluns i no tornaria a aparèixer per aquí fins dilluns al vespre. Però ja ho dic, somiar és fàcil, i tinc tendència a somiar massa.
- La meva alçada (mig pam menys que ma mare i un pam i mig menys que mon pare no serveix com a definició d'alçada).
- Informació sobre la meva parella (si algú en troba, si us plau, que avisi. Agrairé la informació, sobretot aquella referent al nom, al número de telèfon, a l'adreça o a qualsevol forma de contactar-hi).
- El meu número de mòbil.
En fi, tampoc hi ha gaires dades interessants que no es puguin saber de mi a través del google. Però sempre allò que busques, allò que vols saber, és el que costa més de trobar. Allò més interessant. Allò que voldries saber... és el que mai està al google!
Sí, ja ho sé, sempre es pot preguntar. Però...
3 comentaris:
Certament és sorprenent (i potser alarmant) el que a vegades es pot saber d'una persona posant el seu nom al google... A tu tb t'agrada jugar a "detectius"? :-)
I no et fa por que algun dia, per internet, es puguin saber totes aquestes dades que manquen?? A mi mai m' ha agradat deixar moltes restes de mi al món digital.
Jo no ho hagués dit com "jugar a detectius". Però sí, m'agrada. Tot i que em sembla que no sóc tan "professional" com d'altres. Jo sóc difícil de buscar, i sempre ho havia provat amb els dos cognoms, sense posar-hi el nom de pila. Però ara m'he recordat d'algú que em va dir un dia que amb el nom i una ciutat es podien saber moltes coses. I coi, ara he descobert unes quantes coses que no havia vist. Ai, mareta... Si al final amb el google es podrà trobar fins i tot quin xampú faig servir!
Sí, potser sí que és alarmant el que es pot saber amb el google d'algú (sobretot si aquest algú ets tu). Però paciència.
Sí, Esteve, potser algun dia es podran saber totes aquestes dades. Però mentre ningú les vulgui per trucar-me a les tantes de la nit o el que sigui, cap problema. Ara, si no t'agrada deixar restes al món digital... això dels blogs no és un negoci gaire bo...
Publica un comentari a l'entrada