Amb una extensió...

Creia que no recordava coses de quan era petita. Però sí, hi ha coses que et queden gravades a la ment. Algunes en una part més visible, d'altres queden amagades i apareixen quan menys t'ho esperes.

Avui, quan ja fa uns dies que em recordava d'una altra cosa, he vist unes nenes que jugaven. Normalment veig com juguen i sempre penso en com és de diferent la seva vida d'ara a la meva a la seva edat. Jo a la seva edat no sabia què era un ordenador, ni un videojoc, ni... Sempre me les miro i somric.

Però avui portaven una corda, d'aquelles de saltar. De cop sento:

- Te invito
- ¿A qué?

No he pogut evitar somriure.

- A un café.
- ¿A qué hora?
- A las tres.

Buf, quan de temps!

D'aquell temps també és una cantarella que m'ha quedat al cap, i que suposo que hi serà tota la vida. Feia cinquè d'EGB. El mestre solia apuntar la lliçó a classe i nosaltres la copiàvem. Però de tant en tant ens donava alguna fitxa. En aquest moment en recordo dues, les veig com si encara tingués la llibreta al davant. Una la recordo amb la meva lletra. L'altra era una fotocòpia. A dalt de tot hi havia el nom d'una comarca, seguit de la forma que tenia aquella comarca. Encara la veig. A sota, hi havia un text. Un text que vaig començar a llegir tantes vegades que l'inici se'm va quedar gravat a la memòria, com aquell "Adéu siau, turons, per sempre adéu siau", que dubto que oblidi mai. (Sí, al final m'he decidit a fer enllaços cap a l'altre bloc. Al cap i a la fi, sóc jo mateixa, el meu passat...)

La veritat és que a la Llum de 10 anys el text aquell li semblava infumable. A la Llum d'ara també li semblaria, però se'l llegiria i estudiaria igualment. Però per això mateix, perquè era infumable, me'l vaig començar a llegir tants de cops, que ara en sé repetir el principi com si l'acabés de llegir:

"Amb una extensió de 840 (*) quilòmetres quadrats, limitada al nord per..." I així explicava la geografia de la meva comarca. La comarca on viuen els meus pares (i on visc jo, per mimetisme, o perquè no tinc cap més lloc on viure). La comarca on va emigrar la meva àvia de petita (venia de les comarques del nord). La comarca on va néixer el meu avi. I la comarca on hi tinc el meu bosc.

Des de fa una setmana, la cantarella em ve al cap bastant sovint. "Amb una extensió de 840 quilòmetres quadrats..." Sí, sí, el que vulguis, però d'aquests 840, n'hi ha més de 7 que són meus :-)

És que hi ha coses que fan il.lusió i no pots deixar de repetir-les (tot i saber el perill de fer-se pesada).

(*) Avís per a curiosos, xafarders i/o erudits: la dada és correcta, la meva memòria encara funciona. No és del tot exacta, perquè s'ha de recordar que era una fitxa per uns nens de cinquè, i els quilòmetres estan arrodonits al múltiple de 5 més proper. Però aquest és l'únic error de la dada. Cal recordar que jo fa uns 17 anys (dit així sembla molt!) que vaig fer cinquè.