dilluns, 15 de novembre del 2004

Google

Acabo de mirar les estadístiques de la bitàcola i m'he trobat a una persona que ha vingut aquí des del google. És el primer cop, i això suposo que sempre fa il.lusió. En aquest cas, la persona en qüestió buscava per "trobar parella" i s'ha trobat tot un escrit sobre la inseminació artificial. Em sap greu, si tornes per aquí, jo no tinc cap remei miraculós per trobar parella, t'hauràs d'espavilar per una altra banda... tot i que no recomanaria a ningú trobar parella per internet.



Fa cosa de dos anys, un Nadal, estava avorrida a casa i vaig entrar a un xat. No m'agraden massa els xats. M'hi vaig viciar una miqueta quan estava a la universitat, que a les hores lliures entràvem tots els de la classe en un mateix xat per fer brometes, però ja sabies amb qui parlaves.



No m'agrada entrar als xats perquè si no ets habitual no saps amb qui parlar, ningú no et fa cas... a no ser que entris amb nom de noia. Però en aquest cas, et passes l'estona tancant finestretes de gent que vol parlar en privat amb tu.



Però aquell Nadal vaig tenir sort (o això vaig creure en aquell moment i durant força temps després). Com que no hi havia massa gent, el nom de dona no em va portar gaires privats, i em vaig posar a parlar amb un noi que semblava molt maco de caràcter i que semblava que tenia moltes coses en comú amb mi.



Em va demanar el mail. Tot i que no el dono mai, em va semblar que era un bon noi, i li vaig donar. Vam estar molt de temps parlant per mail, i a mi em continuava semblant un bon noi, i em semblava que s'assemblava molt a mi en la manera de pensar.



Va estar molt de temps demanant-me per quedar. Jo no volia. Però al final, em vaig decidir.



Em vaig trobar un noi completament diferent. M'havia enviat una foto seva, però el de la foto no era ell. M'havia dit que li agradava la ciència ficció, però no sabia qui era l'Asimov (encara que no sigui lector de ciència ficció, qui no el coneix?). I així, en només uns minuts, tot el que m'havia dit per mail va semblar mentida.



Al tornar a casa em vaig mirar algun dels mails. I la cosa va confirmar les meves sospites: resulta que l'únic que feia era repetir el que jo deia, fent-me creure que era igual que jo.



No he tornat a quedar amb ningú que hagi conegut per internet. Tot i així, fins ara sempre donava la cara i no m'importava dir qui era quan participava en fòrums o altres pàgines d'internet. Últimament he tingut una altra mala experiència per culpa d'això, però això ja és una altra història, que explicaré algun altre dia, que tingui ganes d'escriure i no sàpiga respecte què.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé...

De fet no totes les relacions o amistats per Internet solen ser necessàriament així... però vaja, els casos raros existeixen i tu has anat a petar amb un d'aquests.

I res, tens tot el dret a queixar-te, evidentment!

Anònim ha dit...

Ja és mala sort, Estranya. D'impresentables i gent maca en pots conèixer independentment del mitjà que facis servir. A mi això de conèixer gent per internet m'ha agafat una mica grandet, casat i amb filla. Però la meva cunyada, per exemple, ha tingut un nen amb un xicot que va conèixer per internet. És un noi que em sembla avorrit, però a ella no, òbviament, i en tot cas és un tros de pa. Es dedica a fer carreteres (o a estudiar-ho: feia enginyeria civil), era el típic tècnic que treballava molt i no tenia temps de res. No treballava perquè encara estudiava, estava fent l'enèsim màster, al Canadà, i estava molt aïllat. I ara mira. -- Antoni http://www.quaderns.net

Anònim ha dit...

Sí, suposo que sí, que vaig tenir mala sort. A tot arreu hi ha impresentables i bona gent. He conegut gent molt maca per internet, però mai he arribat a conèixer a ningú més cara a cara. Potser és millor així, sense tenir un desencant al conèixer a la gent.