dimecres, 10 de novembre de 2004

Competició

No m'agrada competir.



Ja fa temps que ho penso, però a vegades la sensació és més forta que d'altres. Malgrat tot, continuo competint.



Hauria de practicar algun esport en què fos més important la superació personal, com ara l'atletisme, la natació... Si resulta que arribes últim, però has millorat la teva marca, doncs pots estar content igual. Si guanyes a algú, l'altre no hi perd res, només que tu has sigut més ràpid que ell, però la seva marca serà la mateixa, independentment del que tu hagis fet.



El que no m'agraden són els esports tipus "jo guanyo, tu perds". Malauradament, l'esport que practico és d'aquest tipus, i m'encanta. M'encanta entrenar, preparar-me, jugar amistosament,... però el problema ve quan he de competir. Al final, quan fa molts anys que jugues a un mateix esport, acabes obtenint un cert nivell, i sempre jugues amb les mateixes persones. Al final, coneixes a tothom. I inevitablement, et toca jugar contra algú que és amic teu. I aquí venen els dilemes interns: vols guanyar, és clar (qui no?), però que tu guanyis significa que el teu amic perd. I molesta. En principi, mai m'he trobat a cap amic que s'enfadés amb mi perquè el guanyés (bona forma de triar els amics, perquè els que no ho són, algun cop s'enfaden). Però tot i així no és agradable. Al cap i a la fi, jo no em guanyo la vida practicant cap esport, però, és clar... a ningú no li agrada perdre.



Ha arribat un moment en el que em sento malament quan he de competir. Em fa pànic que hi hagi algun bon amic meu dins de la mateixa competició, perquè no vull jugar contra ell/a. És normal, això? Tinc problemes psicològics? Hauria de deixar de competir?