dilluns, 29 de novembre del 2004

Depressió hivernal

6:15. Sona el despertador. Tan aviat? Ja és hora? M'aixeco i intento no mirar per cap finestra de casa. A fora tot és fosc, el Sol encara tardarà més d'una hora a sortir. Sé que si miro a fora em deprimiré o me'n tornaré a dormir i no faré la feina que pensava fer.



6:45. Encara mig adormida, surto de casa. Tot continua essent fosc. He d'engegar les llums del cotxe. Encara es veuen les estrelles (si és que no plou). Faig camí cap a la ciutat. Només veig el poc tros de carretera que em deixa la boira que hi sol haver cada dia pel camí. Només faig que pensar en l'estiu, que aquesta hora el Sol ja està alt a l'horitzó.



7:15. Arribo a lloc. Faig una mica d'esport, i em sento millor. M'alegro d'haver-me aixecat quan em volia quedar al llit a dormir. Però miro per la finestra i està tot fosc :-( Per què encara no ha sortit el Sol?



8:30. Per fi hi ha una mica de claror del Sol. Però em tenco a la feina. Des d'on treballo no veig a fora. No tinc cap finestra a prop. Fins que no surti, no tornaré a veure el cel.



...



18:15. Surto de la feina. Ja és fosc. M'enfado. Avui no he vist la claror del Sol en tot el dia.



18:20. Entro al cotxe. El volant està congelat. Els vidres estan tots entelats. M'he de passar una bona estona amb la calefacció engegada abans no puc veure alguna cosa. I diuen que a l'estiu els cotxes gasten més pel climatitzador? Serà la gent que no viu en un lloc massa fred!



18:30. Avui tots els conductors estan bojos. Com que fa fred, tothom va en cotxe. Gairebé no es veuen motos a la ciutat. Què fa la gent que normalment va en moto o a peu? També van en cotxe? M'enfado amb uns quants conductors...



18:45. Ja gairebé arribo a casa. Ostres! Aquell cotxe agafa el mateix camí que jo... Deixa-m'hi acostar... Ostres! Aquell cotxe va a casa meva... Si fos de dia veuria qui hi va dintre i el que va a dintre veuria pel retrovisor que sóc jo. Però de nit, no es veu res. En fi, esperarem un quartet d'hora abans d'arribar a casa.



19:00. Arribo a casa. Tinc molta feina a fer. Però és fosc. Si miro per la finestra, em dóna la impressió que ja és hora de sopar i anar a dormir. No tinc ganes de fer res. No he vist la claror del sol en tot el dia. Bé, demà ja faré algo de profit... No, no ens enganyem, demà el dia serà tran trist i fosc com avui :-(