dissabte, 27 de novembre de 2004

Què fas?

- Hola!

- Hola!

- Què fas?

- Estic escrivint.

- Ets escriptora?

- Ui, no! Les lletres no han estat mai lo meu.

- És un treball per classe?

- Ui, no! Vaig deixar d'estudiar ja fa uns quants anys.

- Que fas feina?

- No, n'hauria d'estar fent, però no em facis de consciència, ja la faré més tard.

- Llavors, què escrius?

- Un post per una bitàcola.

- Ahh...

- Per què fas aquesta cara?

- No, és que no et veig escrivint en una bitàcola.

- Ah, no?

- Doncs no. I sobre què escrius?

- No sé, sobre la vida.

- La teva vida?

- No, la vida en general. Bé... no ens enganyem, la vida en general i la meva en particular.

- Ahh... I què en treus, de fer-ho?

- No ho sé, explico el que em passa pel cap.

- Però... tu ets molt vegonyosa, no? I ho poses aquí, de forma que ho pugui veure tothom?

- Bé, sí, tampoc hi poso massa detalls de la meva vida.

- Ja... i perquè no ho escrius al teu ordenador i que ningú ho llegeixi? Així podràs donar més detalls.

- És que la gent entra i comenta el que he escrit.

- Qui entra?

- No ho sé. Gent que no conec.

- I escoltes el que et diuen?

- Sí. Per què no?

- Que no tens amics?

- Sí.

- I per què no demanes consell als teus amics, en comptes de demanar-lo a gent anònima?

- (...)

- No contestes?

- Estic pensant.

- I hi ha molta gent que comenti el que escrius?

- Bé, de fet, no.

- Ahh... Així que ho escrius aquí esperant que algú et doni la teva opinió. I et serveix?

- Tampoc he posat temes compromesos com perquè em servís.

- Ahh... Així ho fas per passar el temps?

- Sí.

- I per què no passes el temps amb els teus amics, amb els de veritat?

- Bueno... a vegades em fa mandra.

- Si sempre et fan mandra les coses, al final perdràs els amics.

- Tens raó...

2 comentaris:

Judith Vives ha dit...

realment és així, oi? ai aquesta mandra....

estranya ha dit...

Bé, de fet no és ben bé així. Almenys en el meu cas. Però hi ha casos de tot.