La mare exigent

Hi havia una vegada una mare que tenia dues filles. Les dues filles eren molt diferents l'una de l'altra.



A la gran li agradava anar sempre perfecta: de 21 botons, amb els cabells sempre ben pentinats (a poder ser de perruqueria)... Però no li agradava estudiar. Per ella, la imatge era molt important i la resta, secundari.



La petita tenia unes altres idees: li agradava estudiar, practiva un esport de competició, feia un munt d'activitats... i no tenia temps per pensar en el seu aspecte físic. Per ella, la gent l'havia d'acceptar per qui era i per què feia, i no perquè fos més maca o més lletja.



La mare s'estimava a les dues filles moltíssim, i per això volia que les dues fossin perfectes. Però així no ho eren i volia que la gran es dediqués més als estudis i la petita més al seu aspecte físic.



Quan parlava amb la gran, li parlava de com n'era d'espavilada la seva germana: la seva germana sempre treia excel.lents al cole, la seva germana es prenia l'esport seriosament i fins i tot havia guanyat algun que altre campionat, ella sempre feia les coses bé, ella sabia moltes més coses (malgrat ser molt més petita).



Quan parlava amb la petita, li parlava de com n'era de maca la seva germana. Li explicava com era la noia més popular de la classe, tothom la coneixia i l'admirava per la seva bellesa.



Però la mare mai no els deia a les seves filles com n'estava d'orgullosa. Només parlava dels defectes, mai va veure les virtuts.



La gran va deixar d'estudiar aviat. Va fer fp i el va acabar com va poder, i quan va acabar tampoc es va preocupar massa de trobar feina. La seva bellesa li havia portat un marit que li permetia no treballar i seguir amb un bon tren de vida.



La petita va seguir traient excel.lents. Va anar a l'institut i va seguir traient excel.lents. Cada cop ho feia millor en els esports i cada cop guanyava més campionats. Va anar a la universitat, on va estudiar una carrera i un doctorat.



Ara les dues germanes tenen entre 25 i 30 anys. Després de tant de temps, és impossible que a la gran li dongui per estudiar i per tenir ambició a la vida. També sembla impossible que a la petita li dongui per passar-se el dia cuidant el seu aspecte físic. Per tant, no té massa sentit seguir pressionant a les "nenes" perquè siguin perfectes. Cadascuna ha triat el seu camí i després de tants anys, segur que cap de les dues canviarà.



Però les dues germanes estan tristes. Mai han sentit que la seva mare estigui orgullosa d'elles. Cadascuna ha vist com la seva mare està orgullosa de l'altra, però no sap que la seva mare està orgullosa d'ella. La gran es pensa que és una fracassada, que no serveix per res, que hauria d'haver sigut com la seva germana, amb una gran ambició, i que si ho hagués sigut, la seva mare l'hagués estimat més. La petita es pensa que és lletja, i creu que hauria hagut de fer com la seva germana, cuidar molt més el seu aspecte físic, i així la seva mare estaria més orgullosa d'ella.



Últimament les dues germanes han canviat. La gran s'ha animat a practicar un esport i ara es posarà a competir i tot. La petita s'ha començat a cuidar, anant al gimnàs, més sovint a la perruqueria, comprant millor roba...



I ara resulta que la mare li diu a la gran com n'està de maca la petita (tot i que no serà mai tan maca com la gran). I li diu a la petita com està d'orgullosa de la gran, perquè practica un esport i competeix (tot i que no arribarà a ser mai tan bona com la petita en el seu esport).



I les filles es pregunten què han de fer perquè la seva mare estigui orgullosa d'elles!