dissabte, 13 de novembre de 2004

Endreça (de fet tocava, que és dissabte!)

Últimament m'ha donat per fer neteja.



Vaig començar amb el mòbil. Em vaig dedicar a esborrar missatges antics, cosa que sempre et fa treure un somriure, al tornar-los a rellegir (però si no hi ha espai, no hi ha espai, i s'han d'esborrar). Vaig continuar "fent lloc" a la llibreta d'adreces. Això ja va ser una mica més dur. Quanta gent que hi ha que fa molt que no veig i a qui no he trucat ni escrit cap sms en molt de temps! És clar que ells tampoc han donat senyals de vida... També va ser dur pensar en què només fa 4 o 5 anys em sabia els telèfons de tota la família i amics de memòria i ara resulta que sóc incapaç de recordar-me fins i tot del meu número (exagerant una miqueta, és clar!) ja que tots estan a l'agenda del mòbil. I si estan allà, per què recordar-me'n?



Vaig continuar amb el correu. Ja que està tan ple, que sempre se'm bloqueja quan m'envien algun mail massa gros, vaig fer el mateix que amb els missatges del mòbil. La sensació va ser la mateixa: somriure recordant els mails amb brometes dels amics, però també pena perquè fa molt de temps que he de parlar amb molta gent i no els he dit res. En fi, venen les festes de Nadal i aprofitaré per enviar postals de Nadal. Electròniques, és clar, que el meu sou no dóna per gaires postals tradicionals, que són molt cares!



Avui, finalment, ha tocat l'armari. Vaga com sóc, encara no havia canviat la roba de l'armari i cada cop que m'anava a vestir havia de remenar entre la roba d'estiu a veure si trobava alguna samarreta que no fos de màniga curta. L'endreça ha servit per trobar unes sabates que no sabia ni que tingués, i que m'estalvien comprar unes sabates noves abans de rebaixes, a no ser que es facin malbé en aquests dos mesos que falten per les rebaixes. Buf! Al novembre i ja penso en les rebaixes! Estic molt malament! La mala notícia, però, ha arribat amb la roba. Acabo de descobrir que només tinc un jersei que em vagi bé. La resta de coses em van enormes. Sí, sí, al contrari de la majoria de gent, cosa que em fa feliç d'una banda, però em preocupa per l'altra, perquè un dia d'aquests hauré d'anar a atracar botigues. I no em puc esperar a les rebaixes, o em convertiré en un glaçó!



No sé per què he fet tanta endreça. Crec que la tramuntana m'ha trastocat. Espero que deixi de bufar o acabaré d'embogir.

2 comentaris:

mesmarge ha dit...

No sé perquè però amb el teu post m'has fet pensar en la Imelda Marcos que es veu que tenia una col.leció de sabates al·lucinant.

estranya ha dit...

Ui! No és pas el meu cas! Jo només tinc UNES sabates. Negres, que així combinen amb tot i no es nota que sempre vaig amb les mateixes!