dilluns, 18 d’agost del 2008

La meva ciutat

M'agrada, la meva ciutat. M'agrada. Encara que a vegades em queixi.

Des de petita que estava acostumada a recórrer-la a peu. Sempre he sigut una persona que va a peu per la ciutat. Sempre deixo el cotxe als afores i vaig a peu on calgui. I tot hagués seguit així la resta de la vida, si no hagués hagut d'anar a treballar a l'altra banda de la ciutat.

I aquí està el problema: si no vull fer uns 25 quilòmetres de regal, per anar a treballar, cada dia he de travessar la ciutat d'una punta a l'altra. Podria, si volgués, deixar la carretera que em porta a la ciutat (un cop ja dins de la ciutat), tirar enrere, anar a buscar l'autopista o la variant, passar per fora, i tornar a entrar a la ciutat. 25 quilòmetres d'anada, i 25 de tornada, cada dia.

Així que, tot i el meu amor per les aglomeracions de cotxes, des de fa uns quants anys, cada matí m'aixeco abans d'hora per poder atravessar la ciutat quan encara no hi ha gaires cotxes, i a la tarda-vespre prenc paciència, engego la radio, i passo pel mig de la ciutat intentant no posar-me massa nerviosa per trigar més del doble del que trigo al matí.

A l'anada sempre passo pel mateix camí. El camí més curt, també és el millor. A la tornada, vaig canviant les rutes. Tinc una ruta de semàfors, per quan hi ha molt de trànsit. Una ruta que dóna més volta, però que evita un punt crític, per les 7 de la tarda. Una ruta on tot són stops i cedes, per quan torno de nit. I variacions d'aquestes rutes, depenent de com vegi el trànsit.

Però, ai! La setmana passada vaig veure que havien tallat algun carrer. De cop, anava pel camí de sempre, i em trobava un carrer tallat. Un carrer tallat, perquè sí. Un carrer de dos carrils que fins ara era de doble direcció i ara hi ha un carril d'anada i un carril bus. I tornar? Sense cap més indicació que una valla, que representa que has de veure abans d'haver passat el carrer anterior, un carrer que és pel que pots tornar.

Però bé, la cosa funcionava fins...

Aquest matí surto de casa. Eren les 8. Jo, tota feliç, volia anar a la feina. Agafo un camí i... i...

L'ajuntament (o qui sigui que fa les obres) no havia posat cap senyal de que hi havia un carrer tancat. D'acord, quan he tornat ja estava senyalitzat, però suposo que ha sigut després de que rebessin alguna queixa. En cap lloc deia que avui comencessin les obres per l'AVE (no havien començat ja fa un parell de setmanes? O tots aquests carrers tancats al voltant de la zona eren només per posar dificultats a la circulació d'agost, no fos cas que fos massa fluida?) En cap lloc deia que hi hagués més carrers tallats que el dia anterior. De fet, en cap lloc deia que hi hagués cap carrer tallat!!!

I quina ha sigut la meva sorpresa?

Doncs que arribant al carrer on passo normalment... he sortit rebotada. Sí, sí, rebotada! Jo ja havia entrat a dintre de la ciutat i em disposava a travessar-la quan... m'he trobat un carrer tancat i una direcció obligada... cap a fora de la ciutat!!!

I no només jo, que hi ha hagut uns quants cotxes que han frenat, veient on s'havien ficat, i llavors no sabien cap on anar.

He seguit un d'aquests cotxes, que s'ha posat per un carreró. L'alternativa era anar a fer una volta mig quilòmetre més enllà i intentar (dic intentar, perquè tampoc es podia!) entrar per una altra banda.

El carreró (vull dir, el cotxe de davant) m'ha portat a un aparcament del que he hagut de sortir marxa enrere. Però mirem-nos-ho pel cantó positiu: ara sé on hi ha un pàrquing que abans no sabia que hi fos. Tot i així, per allà no crec que busqui mai un pàrquing...

El cotxe se m'ha escapat i he donat una petita volta pels carrerons fins a sortir a un lloc on...

A veure qui ho endevina?

Exacte!!! Hi havia una direcció obligada... cap a fora de la ciutat!

He sortit, he anat a donar la volta, i he intentat entrar altre cop a la ciutat. Aquest cop, he tingut sort, i al final he arribat a la feina amb més temps que un dia de pluja, a mig de l'hivern, a les 7 de la tarda.

Quines ganes tinc que arribi el setembre! Fer el mateix, però amb 10 vegades més de cotxes (o més) que tenen pressa per arribar, amb camions intentant fer obres, i amb encara més carrers tancats.

És que em moro de ganes que arribi setembre!

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Però això que passa a la teva ciutat és per culpa d'unes obres o és un mer acte de bandalisme, o producte d'una secta de bromistes? D'acord que sigui agost i no s'hagi d'anar a treballar, però que t'obliguin a sortir de la ciutat per la força...

Unknown ha dit...

Ummm... Hi ha una cosa que no entenc. has arribat a les 7 de la tarda a la feina? Em sembla que no he llegit pas bé.
Saps? Jo sabia que a la teva ciutat avui tallaven carrers i he pensat en tu, fins i tot, se m'havia passat pel cap dir-te'n alguna cosa... Hauria de fer cas a aquests impulsos! Sé que el carrer Josep M. Gironella no estava tallat. M'ha fet gràcia que hi hagués un carrer amb aquest nom i m'ha quedat a la memòria.

Llum ha dit...

Què vols que et digui, XeXu? A mi em sembla més un acte de bandalisme que unes obres. Avui encara hi havia més carrers tallats que ahir. I he hagut de tornar a fer una altra volteta de res... Avui, però, ja estava senyalitzat (em pregunto per què tallen els carrers ABANS de senyalitzar-ho).

No, no, Tirai! No he arribat a les 7 de la tarda a la feina! El que ha passat és que, tot i ser agost, he trigat més que a les 7 de la tarda un dia de molt trànsit a fer el trajecte.

Tu sabies que tallaven carrers? Sí? Jo ho vaig sentir a la radio... a mig matí, i llavors ho deien a cada moment! Però a primera hora del matí, no ho havien dit a cap radio. Suposo que d'això em queixo: era un matí com qualsevol altre, i de cop em trobo mitja ciutat amb els carrers tallats, sense senyalització ni res. Això sí, un cop van aparèixer les càmeres, a mig matí, llavors totes les radios ho anunciaven i van posar senyals pels carrers. Vergonyós! Ah! I ja fa uns quants dies que hi ha carrers tallats, a que això tampoc ho deia la radio? El primer dia que vaig venir a treballar em vaig quedar ben fotuda...

Laia ha dit...

Bufff jo de tu crec que intentaria habilitar aquell helicòpter que et vas comprar per al transport de passatgers, a veure si al setembre el tens llest i el pots fer servir!

Llum ha dit...

Doncs vist com estan les coses no és mala idea, no, Laia! A veure si puc :-P