dimecres, 16 d’abril del 2008

Perruquera o mecànica?

Avís: Sóc el contestador de la Llum. Aquest és un post programat. El de demà també ho serà. Qualsevol tipus de comentari anterior o posterior serà degudament llegit (i contestat, no m'agrada deixar a ningú sense resposta) properament.

Avís 2: Per si algú no ho ha notat encara, només falta una setmana per sant Jordi!!!

Com tots els nens petits, de petita jugava a ser moltes coses. Hi havia els jocs "de nenes", que posem que eren els que es feien amb nines. Jo, l'únic que els feia a les nines, un cop entraven en el meu poder, era agafar unes tisores i fer de perruquera. Era tan bona perruquera, que totes acabaven amb el cap rapat al cap de no res. Un cop ja eren totes iguals, totes amb el cap rapat, les asseia en una filera, unes al cantó de les altres, i les ensenyava a sumar i restar. És que, què més es podia fer amb les nines? La resta de coses eren avorrides.

També hi havia els jocs "de nens". Jo tenia la meva col.lecció de cotxes en miniatura, i jugava amb els cotxes. També tenia jocs de construcció, i em passava el dia construint coses. Però el que més m'agradava era obrir coses, desmuntar-les i tornar-les a muntar. Bé, si en sabia. De tothom era sabut que era impossible regalar-me un llapis de mines i que al cap de 10 minuts encara continués funcionant... o que algú el sabés tornar a muntar i fer-lo funcionar... A part dels llapis de mines, amb la resta me'n sortia prou bé.

L'últim cop que vaig anar a la perruqueria, li vaig dir a la perruquera que m'havia deixat el serrell massa llarg. Ella em va dir que no, que sinó me'l veuria massa curt. El resultat? Que al cap d'un parell de setmanes ja em tapava un tros d'ull i em posava dels nervis. No, si ja la conec... Sap els meus punts febles, i sap d'on em molesten més els cabells, així que hi torno més ràpid. Perquè a mi no em veu pas massa...

Ara ja feia un parell de mesos que el serrell em tocava els nassos. Era massa aviat per tornar a la perruqueria. Així que vaig agafar unes tisores i...

Que vaig tallar massa, vaja. I tort. Però no vull tallar més, perquè almenys en una banda em queda més o menys llarg... I, és clar, si tallo més i llavors em queda descompensat de l'altra banda...

Ma mare, tan bon punt em va veure, em va dir que hauria d'anar a la perruqueria... I jo li vaig contestar que ja creixerà, que si hi vaig, l'únic que farà serà tallar-me'l més. Buf... Això em passa per portar serrell. Abans no em passava, això. Me l'hauré de deixar créixer...

I què hi tenen a veure els mecànics?

Feia dies que la porta del meu cotxe feia una fressa molt lletja. Li vaig dir al meu pare que l'hauria de mirar el mecànic de la família. Però semblava que la fressa només la sentia jo, perquè ningú es volia mirar la porta dels nassos. Així que, aquest matí, aprofitant que algú ha arribat just després meu a la feina i esperava que sortís del cotxe, m'he mirat amb deteniment la porta. He obert, he tancat, he tornat a obrir, he tornat a tancar... fins que he vist el problema. He agafat la meva maneta, he arreglat una mica una cosa que no semblava estar al seu lloc. I...

I la porta del cotxe ja no fa fressa! :-D

Em sembla que seria millor mecànica que perruquera...

7 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Dons doncs poder si tu, però be, segueix intentant lo de la perruqueria, no s'ha sap mai (de perruqueres en fan falta sempre...de mecànics també, peo no tants de debo)

Petonasos!!!!

PD: Fotos del serrell no oi?? :-(

Sergi ha dit...

Home, jo crec que ja apuntaves maneres de petita. Més que de perruquera, mira que deixar totes les nines calbes... em sembla que ma mare em va explicar que ella també ho feia...

Anònim ha dit...

Però és que tallar-se els cabells a un mateix sempre és més difícil. Per provar realment les teves habilitats de perruquera, et caldria algú que et fes de conillet d'índies.

La mare de vegades tallava els cabells a les meves germanes, però amb mi no ho ha volgut fer mai, diu que el meu cabell és complicat. Potser la solució seria deixar-me'l pelat com el de les teves nines, però em sembla que això també es negaria a fer-m'ho...

Unknown ha dit...

Confessa-ho! Rapaves el cap a les nines per després no haver de treure'ls-hi els polls!
Feies més coses que no pas jo per això amb les nines. Jo em limitava a despullar-les ni vestir-les feia!
Sí, has de triar entre aquestes dues feines tria mecànica segur que cobren més i... bé, anava a dir que no treballen els dissabtes, però em sembla que. No sé crec que la que de debò t'escau és ensenyar matemàtiques a les nines :p

Llum ha dit...

Jaja! Jo Mateixa, no canvio la meva feina ni per perruquera ni per mecànica!!!

Foto del serrell? És que he perdut la càmera :-( I ho dic en sèrio. Buf... fa dies que la busco!

I tant, XeXu, que apuntava maneres! Qui m'ho hagués dit...

Ai, gripaublau, però qui vols que es deixi? Em sembla que no trobaria a ningú que em fes de conillet d'índies. Cabell complicat? Si vols et rapo al zero :-P

Ostres, Tirai, m'has enxampat!!! Saps? Jo em sembla que no vaig tenir mai polls! És que jo era molt neta :-D Ara, que tu també apuntaves maneres amb les nines, eh! Entre tu i jo, les haguéssim deixat calbes i nues!

Anònim ha dit...

Nooooo, al zero no! Em sembla que seguiré anant al barber...

Llum ha dit...

Veus? Ningú vol ser el meu conillet d'índies! :-D