dimecres, 23 d’abril del 2008

La caçadora negra

Tinc una caçadora negra que no em poso gaire. D'una banda, hi ha el problema del guix: quan més fosca és una peça de roba, més es noten les marques de guix. I, de l'altra, no ens enganyem: em va un parell de talles petita. Me la vaig comprar que m'anava bé, però...

Així que la porto en èpoques com aquesta. Vaig en màniga curta, però si estic asseguda llavors tinc fred, i me la poso. No me la puc cordar, però només la necessito per tapar-me una mica els braços i prou.

Me la vaig comprar fa 3 anys, i en aquella època m'anava bé, i la portava sovint. Però sempre l'acabo deixant de portar. Però mai recordo el perquè.

Avui l'he deixat a sobre del seient del cotxe, quan volia tornar a casa. I, d'alguna manera, he tocat una cosa dura a dintre d'una butxaca de les que quedarien a l'altura del pit, per dir-ho d'alguna manera. Un paper? Una tarjeta d'alguna persona?

He obert la cremallera, i he vist que hi havia un recordatori d'aquests que donen als enterraments. M'he quedat ben sorpresa. Sí, el negre fa d'enterrament, però... de qui vaig anar a l'enterrament i em vaig posar el recordatori a la butxaca?

L'he obert i hi he vist el nom de l'avi. I he recordat que el vaig posar allà perquè no sabia on posar-lo, i a les mans l'estava rebregant de mala manera.

Me l'he quedat a les mans una estona. I he pensat què n'havia de fer. No, no el puc pas llençar. Però tampoc sé on guardar-lo. No sé on posar-lo.

Així que l'he tornat a posar a dintre de la butxaca. He tancat la cremallera. He engegat el cotxe, i he marxat.

Llavors m'he adonat que, durant aquest temps, la caçadora ha passat per la rentadora. Ma mare el va veure, el va treure i el va tornar a posar allà? I no em va dir res? No em va preguntar per què el guardava precisament allà? El que passa és que no m'atreveixo a preguntar-li.

I també m'he adonat perquè m'agrada tan poc posar-me-la. Per què es queda a l'armari, tot i ser bona i encara semblar nova (com que gairebé no l'he portat...)

Sé que hauria d'aixecar el cul i anar-lo a treure d'allà. Per mi, però també per ma mare.

Però és que si el trec... no sé on posar-lo!

2 comentaris:

Sergi ha dit...

O la butxaca aquesta és hermètica, o realment aquí passa alguna cosa paranormal. Però bé, encara que sigui un paper que faci de mal guardar (perquè és un record, però tampoc és per tenir-lo allà a la vista), millor que s'hagi conservat tot i les rentades de la caçadora, oi?

Llum ha dit...

Crec que la teoria és aquesta: ma mare ho va trobar, ho va treure, i ho va tornar a posar. Per què? Em fa cosa preguntar-li.