divendres, 4 d’abril de 2008

Amb pinta de...

Escena 1: Surto de la biblioteca, amb un llibre a les mans (que estrany!). L'mp3 em tapa les dues orelles, i surto al carrer llegint la contraportada. L'he agafat en un arravatament (mare meva, que malament sona aquesta paraula, però no se m'acudeix la forma de dir-ho en català) perquè m'ha agradat la portada (bon criteri per triar un llibre...) I, com que encara no sé de què va, miro a veure què m'explica (de fet, la bibliotecària m'ha dit que m'agradarà molt, així que li he fet cas). I, mentre surto al carrer, xoco amb una dona que anava tan tranquil.la passejant i que no s'esperava que algú baixés els dos últims escalons de la biblioteca d'un salt i només mirant la contraportada del llibre, sense mirar si algú passava pel carrer. Es podria dir que li he saltat gairebé a sobre. Era una veïna de quan era petita...

Escena 2: M'estic esperant en un lloc públic del mateix poble. M'assec al solet en un lloc on no m'hauria de seure. El llibre és a la falda i ja he començat a llegir-lo. Estic molt concentrada comptant unes coses del llibre, perquè no em surten els comptes, mentre segueixo amb l'mp3. Una fressa em treu del meu aïllament autista. Tinc el senyor alcalde al davant, mirant-me amb cara divertida. M'ha fet un comentari que no he sentit. De fet, ni l'he vist venir. Em quedo sense saber què dir, fins que em repeteix la brometa. Però marxa de seguida, perquè ja ha vist que jo estava en un altre món, a saber on era.

Escena 3: Arriba una persona i em comenta que hi ha gent nova al poble. Jo li pregunto per la gent nova i em contesta que són gent d'uns 30 anys (mira, com jo! A veure si seran gent amb qui em pugui entendre!), i després em deixa anar:

- Amb pinta de... de...

I veig que mig m'assenyala, que vol dir que tenen la mateixa pinta que jo. Però no sap trobar la paraula, i com que ja m'ha assenyalat, no deu saber què dir.

- ... de intel.lectuals.

És el que aconsegueix dir. I jo em quedo amb una pregunta. Què anava a dir? Empollons? Frikis? Alguna altra cosa?

6 comentaris:

Laia ha dit...

Empollons... segur que anava a dir empollons!!! Encara que n'hi ha alguns que abans d'obrir la boca haurien de tenir un diccionari davant, perquè encara no he sentit dues definicions d'"empollón" iguals. Serà que no sabem ni què és?

Si t'hi trobes i els coneixes una mica, ja ens diràs què tal! perquè això de classificar per la pinta que fas, de vegades no quadra gaire. I potser tampoc es fan servir las paraules adequades per descriure la gent. És millor fer-les de primera mà.

Llum ha dit...

Segurament volgués dir empollons, Laia!

No crec que me'ls trobi, no viuen exactament al meu poble, i jo hi paro poc, per aquell poble...

XeXu ha dit...

A mi el que m'ha fet gràcia és que passis del senyor alcalde d'aquesta manera. Això si que és anar sobrat. És clar que on vivia abans, l'alcaldessa era mare d'una companya de l'escola, i quan me la trobava pel carrer, la tractava com a tal, no com a la màxima autoritat del poble...

Llum ha dit...

El senyor alcalde té 7 o 8 anys més que jo. És molt amic del meu cosí, i de petita, quan jo anava a casa dels meus tiets, me'l solia trobar. Ara no el puc pas tractar com un senyor important!!! Igual que tu amb l'alcaldessa del teu poble. A més, tenim força tracte (li vaig a demanar diners sovint) i sempre hi ha hagut bon rotllo, de tu a tu.

francesc ha dit...

jejeje és que hi ha gent que es sorprèn de veure'n d'altra amb un llibre a la mà!! i no serà perquè es passin el dia connectats a internet...

Llum ha dit...

Ai, Francesc, no ho deien per això del llibre a la mà. Ho deien per l'aspecte físic, que diria que és pitjor.