dimecres, 23 d’abril de 2008

Estic EMPRENYADA

Si hagués fet aquest post fa mitja hora, abans de caminar els tres quilòmetres que separen la Rambla del meu lloc de treball, el post hagués sigut molt més dur. Però, és clar, després dels 3 quilòmetres, el solet i tot plegat... doncs el post serà més suau. Però no vull deixar de queixar-me...

En un post una mica més avall, posava que estava contenta, perquè ara les parades de la Rambla de la ciutat havien canviat. Feia tres o quatre anys que tot era molt millor. I m'agradava. Però... però m'equivocava.

Crec que amb qui més estic enfadada és amb mi, per ser tan ingènua. Com podia pensar que havia canviat?

Fa anys, a les parades de la Rambla només s'hi trobaven best sellers, llibres mediàtics i els llibres que estaven de moda en aquell moment. No m'interessaven ni uns ni els altres, així que vaig aprendre a passar de la Rambla i gairebé no tenia ganes d'anar-hi.

Els últims dos o tres anys vivia al paradís. Jo hi veia llibres que no m'agradaven, però a totes les parades (o gairebé totes) hi havia un trosset dedicat als llibres fantàstics i de ciència ficció. Oh! Allò era el paradís!

I jo, ingènua de mi, vaig pensar que la cosa havia canviat. Que s'havien adonat que hi havia d'haver una mica de tot, que no calia posar només best sellers, llibres mediàtics i els llibres de moda.

Avui, quan he arribat a la Rambla, he vist que només hi havia best sellers, llibres mediàtics i llibres històrics (i de conspiracions, o com es digui aquesta cosa que està ara de moda).

I on són els llibres fantàstics? On són els llibres de ciència ficció?

Enlloc.

A totes les parades hi havia els mateixos llibres. He recorregut la rambla ràpidament.

Només he trobat una llibreria, la llibreria Empúries, que tenia alguna cosa semblant a un raconet amb llibres fantàstics. D'acord, sóc injusta: a totes les parades tenien un llibre fantàstic: l'últim Harry Potter. Però, és clar, aquest ja el vaig acabar a l'estiu...

Així que he decidit que aniria a l'Empúries i hi compraria TOTS els llibres que volia comprar. Quan els hi he donat a la noia, ha anat a sumar, i ha tornat dient-me que eren 61 euros, amb una cara que semblava que volia dir que havia comprat molt. Doncs mira, des de principis d'any m'he gastat més de 61 euros en llibres, i amb el que m'han descomptat, encara podré anar a l'fnac a comprar-me un altre llibre...

Però només vull fer una reflexió. Per què a les parades només hi ha els llibres de cuiners que surten per la tele, ex-segons entrenadors del Barça, i altres coses semblants? Són els únics que es venen? La veritat, no m'estranya. Que per què? Doncs perquè si algun dia les llibreries es dediquessin a posar-hi un altre tipus de llibres, el dia de sant Jordi, què vendrien? Exacte! El que hi posessin.

I tots, com xaiets, aniríem a fer el que tothom fa. Qui decideix què comprem? I si en comptes del que hi havia, hi hagués hagut, com l'any passat, tot ple de llibres de fantasia, què hagués comprat la gent? I els xaiets? Hem de comprar tots els mateix? I, el més important, comprem tots el que volem o el que ens inciten a comprar? I qui decideix que tots hem de comprar algun d'aquests títols que ocupaven gairebé una quarta part de totes les parades? Per què aquests? Per què no d'altres? Per què TOTES les llibreries han decidit treure els mateixos llibres?

Estic emprenyada. Sí, emprenyada. Trobo a faltar la Rambla de Barcelona. Allà almenys no és tan descarat. Allà almenys hi pots trobar de tot. Perquè, i ja em podeu creure, he comprat TOTS els llibres fantàstics que he trobat i que no tenia ja a casa.

I n'he fet prou amb 61 euros...

2 comentaris:

Dan ha dit...

A la rambla de Barna et passaria igual. Cuiners, presentadors, futbolistes i tipus estranys que surten a la tele. I conspiracions originades pel secret més ben guardat des de l'època medieval que amenaça el nostre present.
Per Déu, és difícil de païr!

Llum ha dit...

Ah, és que jo la majoria d'aquests tipus estranys que surten per la tele no els havia vist mai!

És una pena que passi això :-( Jo, a la rambla, només sentia converses del tipus: "I no teniu...?" O "ostres, és que no hi ha res de literatura juvenil pels nens!"