dimecres, 2 d’abril de 2008

Una petita reflexió i un parell de regalets

Avui no estava massa contenta amb mi mateixa. Aquest matí m'ha semblat que contestava malament algú. Després he vist que no ho havia fet tant. Però tot i així, no m'ha agradat.

No m'agrada. Sé que tots tenim les nostres rareses, i jo tinc coses que són intocables, i si algú les toca, salto. I a vegades deu semblar que salto per res, però hi ha determinats temes sobre els que veig que no se'm pot fer broma, perquè m'enfado de seguida.

I no m'agrada. No m'agrada que em sàpiguen greu algunes coses, fins a arribar a ser una mica desagradable.

Sé què he de fer. Sé què he de fer per resoldre-ho, i avui pensava que potser ho hauria de fer. Però si ho faig, ha de ser sense dir-ho.

Després he arribat a casa. I m'he adonat que no ho vull fer. No de moment. Perquè tinc ganes de fer un parell de regalets.

El primer regalet és per una persona que no està massa animada. Perquè espero que es torni a animar molt aviat, perquè el que he dit al migdia anava seriosament. I perquè, no ho sé, a vegades parlo molt i no sé si en algun moment dir el que penso pot ser contraproduent. Espero que no!

I el regalet és una cançó. Una cançó que m'agrada molt. I m'agrada perquè em fa somriure, m'omple de bon rotllo, i és sentir-la i marxar tots els mals. Tots plegats, marxen, i no puc deixar de somriure.

A més, és una cançó molt apropiada! I ho dic pel groc, és clar :-)

Però és que a sobre he trobat un vídeo que, definitivament, si la cançó no fa somriure, el vídeo sí que ho ha de fer. M'enrotllo massa. Aquí el regalet!





El segon regalet és de part de la Maia. Perquè algú va fer un dibuixet molt maco de la Maia, i això es mereixia un regalet. Només és un petit vídeo. Un vídeo de...



... de dofins i orques. Perquè sé que, malgrat que perdessis el concurs, algun dia tu també ballaràs entre dofins!

3 comentaris:

Tirai ha dit...

Buf! Llum! No sé què dir! No sé, de debò, només que estic convençuda que si hi haguessin més persones com tu, el món seria millor. I, suposo que jo no em sentiria tant bitxo raro! Una abraçada ben forta!

Laia ha dit...

Buaaaaaaaaaaaaa!!! com pot ser que te'n recordis d'aixòooooo!! Ara m'he emocionat, veus? Digues-li a la Maia que moltes moltes gràcies, que li agraeixo un munt ^^ I que m'ha encantat, per descomptat!!

El dia que balli entre dofins... tindreu un post de vuitanta mil línies per llegir!!!

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai! Em faràs posar vermella! Però si la cançó et va fer somriure, ja estic contenta!

Ai, Laia, és que jo tinc memòria per les coses que llegeixo. Perquè vegis que jo, els blogs que llegeixo, me'ls llegeixo a consciència i no en diagonal :-P Ja espero el post de les vuitanta mil línies!!!