Menuda

Avui era el dia de les cançons.

Em trobava en ple centre de Salt, quan he sentit una melodia que sortia de l'mp3. No era l'original. Però tampoc era aquesta versió. L'he buscat per aquí i per allà, o l'original o la versió que he sentit jo, i no era enlloc.

He esperat a engegar el cotxe a que s'acabés la cançó.

I llavors he marxat cap a casa. No sense pensar en les casualitats, que ja és casualitat que estigués pensant en el que pensava quan ha sonat aquesta cançó. És clar que no era massa difícil. Però també, és clar, pensava en el sentit de "Menuda".

I he passat per davant d'un edifici. He aixecat el peu de l'accelerador i he mirat. M'he pensat si em parava.

Però, és clar, no hi havia aparcament.

I he tornat cap a casa, cantant la cançó amb un somriure.