Temps

Fa un parell o tres de dies que vaig començar el llibre. En porto una quarta part. Una persona construeix una màquina del temps. Envia a una persona al futur, però no torna. Envia una segona persona al futur a buscar la primera. La persona s'està mitja hora al futur i torna. Demana tornar al futur, i l'envien al futur per un any. Però no torna. Així que envien a una tercera persona al futur...

Ja ho he dit, només porto una quarta part del llibre llegida, i potser m'hauré de tirar enrere de les meves paraules, però... hi ha unes quantes coses que no em lliguen. Potser les entenc quan s'acabi el llibre, o potser no.

Per començar, un tros de la segona o la tercera pàgina del llibre:

Es imposible proyectar algo al pasado, irrevocablemente fijo.
De otro modo no existiría la finalidad, y la confusión sería intolerable. Es fácil entender que la vida se transformaría en un caos si, por ejemplo, luego de leer acerca de un asesinato ocurrido hace tiempo, yo pudiese proyectarme al pasado y salvar a la víctima.
En esta eventualidad el asesinato habría ocurrido y habría sido prevenido, lo que es absurdo.
Pero el futuro es diferente. Es informe o, por lo menos, de una naturaleza fluida. Su forma depende de nosotros. Si mato un insecto, no sólo destruyo a ese individuo, sino también a sus descendientes. Influyo asimismo en las vidas de algunos insectos con quienes se hubiese unido, y éstos harán nuevas alianzas. De ellas nacerán otros insectos que no iban a existir. Las consecuencias actuales de mis actos son casi triviales, pues el presente es sólo un momento. Sus consecuencias futuras son incalculablemente mayores, pues el futuro es infinito.

Molt bé, totalment d'acord en un tema: si tu viatges al passat per resoldre un problema i el resols, aleshores canvies el passat i quan arribi el teu present, tu no hauràs d'anar a resoldre el problema del passat, perquè ja estarà resolt, el que crea una contradicció en els viatges al passat.

Però... però és que, en el llibre, la gent va al futur i torna! I si torna... bé, doncs si torna, el que està fent és anar al passat. Però si va al passat, no està entrant en la contradicció dels viatges al passat?

Però és que la contradicció no acaba aquí. La tercera persona que va al futur, la que narra la història (que bé, si ell narra la història, és que ja ha tornat, i si ja ha tornat saps que no li pot passar res gaire dolent...) ha d'aconseguir veure què va passar als altres dos i tornar-los a l'època actual. Però no sé pas com s'ho faran, per tornar-los. Perquè, és clar, la màquina funciona d'aquesta forma: posen a la gent en una sala, els fan anar al futur, fan el que hagin de fer al futur, i tornen a la sala, dos minuts més tard que l'hora en la que els van enviar. Fins aquí tot correcte. Però ara imaginem-nos que el tercer que va al futur aconsegueix salvar-los perquè tornin al passat. Ja tornem a tenir una contradicció! Perquè, on tornarà aquesta gent? Si el primer torna al cap de dos minuts d'haver marxat, ja no serà necessari que el segon i el tercer hi vagin. I si el segon torna, ja no serà necessari que hi vagi el tercer. Suposo que quan acabi el llibre hauré trobat la solució al problema, però no sé per què, tinc la sensació que no em convencerà.

Molt bé, doncs tenim contradiccions, però tot i així, tenim un senyor que se'n va al futur a rescatar els altres dos. I què es troba, quan arriba? Doncs la intuició em diu que si has d'anar al futur a buscar a dos persones que s'han perdut, el més normal és que vagis al mateix lloc i al mateix temps que ells. O sigui, que quan hi arribis te'ls trobis. Però res, el tercer, el que explica la història, no troba els altres dos. I, el més sorprenent, no troba estrany el fet de no trobar-los!

Però ara comença la part bona. El futur és completament diferent a tot el que es coneix actualment. L'home està ben perdut al futur. L'han enviat molt lluny en el futur. Quant de temps?

Una de les primeres coses que diu és que els dies són molt més llargs que a l'actualitat. Bé, això està bé. Ha passat tant de temps, que el retard en el període de rotació de la Terra es nota. Però, quant de temps dura un dia?

La segona persona que va marxar al futur se'n va endur un arsenal d'armes. Després d'això, aquest tercer, que també porta un munt de coses (entre elles un vas) no és capaç de portar un rellotge? Un rellotge simplificaria una mica tot el que vindrà ara. Però, a falta d'un rellotge, em creuré el que diu: el dia dura 4 vegades més que a l'actualitat.

Ahir vaig anar a dormir després de llegir això. Vaig tencar el llibre i vaig pensar que 4 vegades més era una burrada. També vaig recordar una frase del llibre, en la que el que havia d'anar al futur pregunta si farà massa fred. La resposta va ser: "No se preocupe, lo separarán por lo menos treinta mil años de la época glacial más próxima".

Jo em perdo amb els números grans, i podria estar dient burrades molt grans, però... Bé, avui he fet una cerca al google i he trobat que el període de rotació de la Terra es retarda entre 1.5 i 1.7 mil.lèsimes de segon cada segle. Com que no sé quina de les dues dades és exacta, he agafat 1.6. Això m'ha donat que el dia tindrà 96 hores d'aquí a 16200 milions d'anys. M'ha semblat una bogeria de temps. I m'he recordat del Sol, que es transformarà en una gegant vermella també d'aquí a un fotimer d'anys. Tants que em perdo. Però, després de buscar al google, he vist que d'aquí a 5 o 6 mil milions d'anys el Sol s'haurà fet tan gran que s'haurà menjat Mercuri, Venus i la Terra. Aleshores l'home que va al futur no haurà de tenir fred... haurà de tenir una calor terrible!

Però bé, una que ja comença a menjar-se les paraules que ha dit, torna a llegir el primer capítol i s'adona que té poca memòria: resulta que una de les primeres coses que diu és que els envien a 500 mil anys endavant en el futur. Però una, que avui té la vena inconformista, torna a fer càlculs... En 500 mil anys, el període de rotació de la terra serà 8 segons més lent que ara. Em sembla que ningú notaria una diferència de 8 segons en un dia. És més, perquè d'aquí a 500 mil anys el dia tingués 96 hores, el període de rotació de la Terra hauria de ser uns 52 segons més lent cada segle... o sigui, gairebé mig segon per any!

Potser aquest home que escriu el llibre té alguna sorpresa preparada. Potser hi ha alguna cosa que fa que la terra perdi velocitat de rotació molt més ràpid... però, no sé per què, em sembla que no serà així. I mira que és fàcil calcular-ho.

Hi ha més coses rares, però ja n'he escrit prou. A part de tot això, el llibre és interessant: homes amfibi que es comuniquen telepàticament, una espècie de cols molt grans que es mengen els homes amfibi, uns ocells molt especials, uns animalons que, per la forma com els descriu, em recorden els pokemon... Vaja, que després de 500 mil anys la terra està irreconeixible!

Si algú ha arribat fins aquí, moltes gràcies per escoltar-me. Normalment, quan intento començar una conversa sobre aquest tema, la gent em mira amb cara rara i em fan callar. No volen escoltar les meves raons i les meves teories i em diuen que estic una mica sonada. Així que, si algú ha llegit tot el rotllo, moltes gràcies!