dimecres, 19 de juliol de 2006

Noia, vas llençada!

- Saps? Ahir vaig estar mirant pisos per internet.
- Ah sí?
- Sí. Només per xafardejar. No tinc pressa, només volia veure què hi havia. Però tampoc vaig mirar gaire. Esperaré un temps a tenir una mica més de diners estalviats.
- Vols dir? Perquè tu aniràs estalviant, però els preus dels pisos pujaran molt més ràpid del que tu puguis estalviar diners.
- Ja, però almenys voldria tenir-ne per una entradeta... A més, el que mirava eren lloguers.
- Lloguers?
- Sí, ja ho sé, si algun dia em vull comprar alguna cosa, anar de lloguer és llençar els diners. Em podria quedar a casa i estalviar. Però és que no em puc comprar un pis.
- Ja ho has mirat?
- No.

Ens posem a davant de l'ordenador. Al primer lloc on busquem, hi ha una oferta genial. Un pis, a uns 10 Km de la ciutat de Girona, 80 m² i que val menys de 20 milions. Sí, els preus dels pisos es compten amb pessetes, almenys jo. De fet, no em crec que aquest pis existeixi. Deu ser un esquer de la immobiliària. Pisos similars al mateix poble valen el doble, a la mateixa immobiliària. O el pis és molt vell, o hi ha alguna cosa que no lliga.

- Ostres, tu, això és una ganga.
- Doncs sí, la veritat.
- Envio un mail perquè em donin més informació.
- Noia, vas llençada!

Somric. No crec que aquest pis sigui real. No pot ser real. És impossible que ho sigui. Però, si ho és, ara mateix pregunto on he de signar per comprar-lo. Sí, no l'acabaré de pagar fins que tingui 50 anys. Sí, si em poso en una hipoteca a 30 anys hauré de deixar, com a mínim, el gimnàs, l'ADSL i hauré de venir a casa a pidolar menjar cada dos per tres. Però una oportunitat així no es pot deixar escapar. I menys una oportunitat com aquesta.

El preu és assequible. No ens enganyem. Encara que em passi 30 anys pagant-lo, no trobaré res més barat. I un pis de 4 habitacions... A 20 minuts de la meva casa actual (prou a prop com per poder anar a casa regularment, però també prou lluny). I en un lloc on reduiria el temps que trigo a anar a la feina a la meitat. En un poble petit. Prou petit com perquè sigui un poble-poble i prou gran com perquè hi hagi pisos. I perdonareu que no dongui més dades, perquè no crec que existeixi, però si existeix, no voldria que ningú me'l traiés de les mans per haver-ho escrit aquí...

Sé que no existeix. No puc tenir tanta sort. No pot ser que el primer lloc on busco hi trobi una ganga i que sigui real. Això comptant amb què, si és real, m'agradi. Jo no he tingut mai tanta sort. No pot ser veritat. Jo només em dedicava a temptejar el mercat a veure si trobava alguna cosa com aquesta.

Si no és real, tampoc tinc pressa. Però si és real...

I ara, canviant totalment de tema, ja em perdonareu, però avui també me'n vaig. Me'n vaig a llegir. Fa uns dies va caure a les meves mans el primer llibre de les Cròniques de Nàrnia. Ahir al vespre el vaig començar. Vaig haver de deixar de llegir perquè m'adormia. Avui l'acabo, segur. Ara m'hi poso. El dia que torni a mirar la blogosfera, el bloglines em dirà que tinc 50000 missatges per llegir. Però avui no. Avui toca acabar el primer llibre de les Cròniques de Nàrnia, i resar perquè pugui aconseguir el segon aviat.

És clar que si el pis és real, aquests seran els meus vespres durant uns quants mesos: sense tele (qui es pot permetre una tele?), sense internet (qui es pot permetre internet?), només amb una radio i un llibre. Que anar a la biblioteca (encara) és gratis.

4 comentaris:

pere ha dit...

Si el pis és realment real, jo poso la tele. És clar que si és real, ja deu estar ocupat. D'acord, d'acord, no diré res més.

Llum ha dit...

És clar, pere, si el pis és real ja deu estar ocupat. Al cap i a la fi, qualsevol persona que vegi l'oferta pensarà el mateix que jo.

Però d'aquí ja tinc una cosa clara: vaig estar fent càlculs i sé fins on puc arribar. Vaig posar un tant al mes, uns anys per pagar-ho, i sé d'on no em puc passar. Això ja és un principi. A partir d'aquí, ja ho vaig dir, no tinc pressa.

El que mai et vaig dir ha dit...

Va segur que surt bé, i si no és aquest serà un altre de més bonic!

per cert, sense tele no es viu pas malament. sense ADSL no sé.

Llum ha dit...

Sí, és clar, mentre el pugui pagar...

Jo la setmana passada vaig tirar bastant de tele, però tampoc és que la trobi a faltar la resta del temps. Però, és clar, si no tens ADSl potser sí que la trobes a faltar, la tele...