Una fressa em retorna a la realitat. Feia... no sé quanta estona feia. Estava amb la ment en blanc, asseguda davant de l'ordenador, pensant en vés a saber què.

La fressa és propera. Gairebé al meu cantó. Però, si estic sola a casa, què serà la fressa?

Al cap d'un moment me n'adono. Tinc un reproductor de cds. Quan la llum se n'ha anat i torna, s'engega. Sempre està ple. Així que quan la llum torna, l'aparatet s'engega i va reproduint els 6 cds que hi ha dintre, un darrere l'altre.

La fressa que he sentit és com canviava de cd.

Quin era? Li deu faltar molt per acabar? Suposo que el més normal seria aixecar el cul i anar a parar-lo. Però, total, a qui molesta?

Aixeco el cul, però per anar a beure aigua. A sobre el marbre de la cuina encara hi ha els plats de dinar. No em costaria res endreçar-ho, però total, qui se n'adonarà?

No he dinat a la cuina. Fa dies que menjo al menjador, asseguda al sofà, amb les cames creuades, com els indis, i el plat a sobre les cames. Mirant la tele. He mirat més la tele aquesta última setmana que en tot el que portem d'any. Ella almenys parla, que ja és molt.

Avui havia quedat amb una noia, però no s'ha presentat.

M'agrada que plogui, però no m'agrada que plogui a bots i a barrals quan he de travessar la ciutat en cotxe, tota jo xopa de cap a peus per la pluja, amb un pam i mig d'aigua per depèn de quins carrers, pensant que, com hagis de parar el cotxe pel que sigui, ja no podràs tornar a engegar. I, a sobre, sense cap semàfor que funcioni en tota la ciutat.

Em passaré el cap de setmana a casa, sense dir res a ningú. Sense que ningú em digui res. Bé, si, ma mare trucarà per veure si va tot bé. I què li he de dir? Que la planta que em va dir que sobretot regués cada dia, que li havia regalat una amiga i que no es podia morir, ara està plena de forats per culpa de la pedra que ha caigut? O potser millor li dic que un veí em va provocar problemes domèstics? O li dic que ahir al matí va marxar la llum i, fins que no vaig arribar jo al vespre, no vaig tornar a donar-la? I que avui ha tornat a marxar la llum, no sé per quanta estona? I que amb la calor que fa tot el que hi havia dintre del congelador deu estar maco?

Hi ha coses que no tenen sentit. Cap ni un. Però jo, vinga a posar-hi il.lusió i esforç. Quan sé que no tenen cap sentit. O quan sé que, quan tingui la confirmació que no tenen cap sentit, aleshores em foteré la nata del segle.

Crec que tinc dues opcions. La primera, tornar a posar la ment en blanc. La segona, anar a mirar què fan a la tele. Veurem quina guanya.