La resposta...

Bé, abans que el post es perdi entremig de tot el que dic, aniré a donar la resposta al post d'ahir.

Si he de dir la veritat, diria que al final em vaig dir a mi mateixa que convidaria a fer un cafè o similar a qui ho endevinés primer... Si la persona que ho hagués endevinat s'hagués deixat convidar, és clar. I, encara que només m'ho digués a mi mateixa, ja era una cosa que havia de fer, encara que no ho hagués promés públicament. Però ara he pensat que val més que doni la solució abans que algú trobi la solució i m'arruini (sí, ja ho sé, aquesta no és la raó, però és igual). De totes formes, com que suposo que el fet que jo convidi a fer un cafè no és la il.lusió de ningú, tampoc s'hi perderà res.

He de dir que la que s'hi va acostar més (mig cafè?) va ser l'imma, que va veure quin era realment el problema. I també he de dir que hagués acceptat com a bona una resposta del tipus "donar la volta" o similar. Però aquí va el que vaig escriure ahir i que llavors ho vaig esborrar per dir que donava un premi a qui ho endevinés.

Resposta: L'una es posa a riure. Dóna mitja volta i torna cap al seu lloc remugant: "Però mira que sóc idiota! Com no se m'ha acudit abans? Si no hi ha llum, com pretenc anar al lavabo, que no té finestres, i que és el lloc més fosc de tot l'edifici?"