Ja ha passat un mes?

No, ja sé que no ha passat un mes.

Sí, ja sé que els que em vau dir que no aguantaria un mes sense escriure teníeu raó.

El que passa és que ja m'he aclarit a mi mateixa. Ja se m'ha passat el que em va fer agafar les vacances. Tot i que no sé si ha passat del tot. Torno, però amb canvis. Segurament, si algú mira enrere i endavant a partir d'aquest post no hi trobi diferències. Però jo sí que les notaré, que, al cap i a la fi, suposo que és l'important.

Per començar, aquest post és una espècie d'experiment. Hi ha un lloc en el blogger en el que diu que pots publicar posts enviant-los per mail. Fa temps vaig pensar que podria ser una bona forma de publicar coses quan no sóc a casa. Que no és que tingui ganes de publicar coses quan no sóc a casa, però m'ha vingut bé de provar-ho. Així que res, si algú llegeix aquest post és que l'invent funciona.

Abans que res, també m'agradaria demanar perdó per dir que marxava tants dies i tornar tan aviat. Ni jo mateixa sé què hi tinc, al cap. Tot i que tampoc sé quan tornaré a publicar alguna cosa per aquí. Només que tenia ganes de provar això de publicar per mail (i trobava a faltar escriure aquí, no ens enganyem).

Han sigut pocs dies. Molt pocs dies. Però he recuperat unes quantes coses. M'he adonat d'unes quantes més. He vist que hi ha coses que no tenen sentit. I he recuperat una antiga afició. Fa temps, quan vaig començar a anar amb tren d'aquí cap allà, vaig descobrir unes revistes de passatemps que es deien Logic. Eren perfectes: tots els jocs que hi havia allà eren més divertits que les sopes de lletres, però, fos quin fos el teu nivell cultural, els podies acabar sempre, que els mots encreuats, malgrat que m'encanta fer-los, a vegades poden arribar a ser una mica depriments. Allà hi havia tot de jocs lògics. I allà hi van haver els sudokus molt abans que es posessin de moda, tot i que es deien d'una altra forma. Quan van començar a sortir els sudokus als diaris, vaig deixar de fer els altres passatemps de la revista, perquè si ja tenia els sudokus del diari, per què havia de gastar-me diners en la revista? Però l'altre dia, en una llibreria, vaig trobar un PictoLogic. N'havia buscat, quan vaig veure que sortirien. Però no en vaig trobar als dos únics llocs on havia trobat la Logic: a l'estació de Sants i a l'estació de Girona. L'altre dia, quan la vaig veure, no vaig poder resistir comprar-me-la. I m'he passat els últims dies fent dibuixets a l'hora d'esmorzar, quan tenia uns minuts. Bé, dibuixets i els altres jocs que hi ha a la revista, que encara que sigui PictoLogic, no només hi ha els jocs dels dibuixos, sinó que n'hi ha molts que ja eren a la revista Logic. I ara que ja sé on trobar-ne...

Ara aviat farà 3 mesos que vaig escriure aquest post. No sé si al final el que s'havia de donar es donarà. No sé si ho vull, si no ho vull o què. He tornat carregada de dubtes. Però contenta, perquè n'he resolt uns altres. Aquella sensació que et diu qui és realment important a la teva vida. Passar de la gent que només aconsegueixen fer-me mal. I somriure, somriure molt.

A veure si això es publica. A veure si l'invent funciona.