Amb data de què?
Fa uns anys, quan feia poc que tenia internet a casa, i quan em vaig trobar vivint una mica lluny (tot i que les distàncies són relatives, ara aquella llunyania em sembla molt propera) de la gent que m'havia envoltat durant un temps, vaig descobrir la forma d'enviar mails a la gent (o una cosa similar) perquè no s'enviessin just al moment, sinó que ho fessin al cap d'uns dies. El primer cop que me'n vaig anar de vacances, abans de marxar, un dia em vaig entretenir a enviar parides a una amiga. L'amiga va rebre una parida cada dia, des del primer dia que jo era de vacances, fins a l'últim dia. Ella també estava de vacances, però a casa. I no sé si es va fer un fart de riure o es va afartar de la pesada aquella, que tot i estar de vacances es dedicava a enviar mails amb parides cada dia.
Ha passat el temps, i segueixo fent el mateix. De tant en tant envio coses per ser rebudes en un futur. Un futur pròxim, però futur al cap i a la fi.
Però aquests missatges al futur tenen un problema: no es poden aturar. Tu els envies i el dia que has decidit que s'enviin, s'enviaran. L'única manera d'aturar-ho seria entrar al correu de qui li has enviat i esborrar-lo abans que el llegeixi (com feien alguns a l'institut, d'agafar les cartes on hi havia les campanes abans que arribessin a mans dels seus pares). Però, suposo que tothom estarà d'acord amb mi, entrar en el correu d'algú altre és més difícil que agafar el correu de la bústia de casa.
El problema ve quan tu envies un missatge. Tota convençuda. Saps que has de dir allò. Saps que és el que has de fer. Però l'envies perquè s'entregui al cap d'uns dies. Perquè... bé, perquè creus que ha de ser al cap d'uns dies. Li dones a enviar i te n'oblides. Bé, no te n'oblides, però saps que ja està enviat, que tal dia arribarà, i que ja estarà.
Però si les coses funcionessin així tot seria molt maco. No hi hauria problemes i tothom content.
El problema és que les coses no funcionen així. El problema és que ja no et pots tirar enrere. El problema ve quan, uns dies després d'enviar el missatge, però uns dies abans de que arribi al seu destí, t'adones que t'has equivocat. T'adones que has ficat la pota fins al fons. T'adones que no havies d'haver enviat el missatge.
Però ja no hi pots fer res.
No pots tirar enrere en el temps.
Només pots esperar. Esperar a la data. Esperar a... a què?
diumenge, 16 de juliol del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
10 comentaris:
Hi ha molts posts que tenen els mateixos efectes que aquests missatges de futur. De vegades repassant el propi bloc et trobes amb coses que creies tenir molt clares, però que resulta que no ho eren tant.
Es podrien editar aquests posts? I tant. Es podria eliminar el correu sense llegir-lo? I tant. Però si enganyar als altres és lleig, enganyar-se a un mateix encara és més lleig. I no treu cap a re!
El que vulguis, Zinc, el que vulguis. Però jo ara mateix donaria el què fos perquè aquest mail no s'enviés. Em vaig equivocar, sí. I en el moment d'enviar-lo tenia sentit. Però ara ja ha perdut el sentit, i qui el rebi no entendrà res, no sabrà de què li parlo, i no sabrà per què dic el que dic.
També ho podria haver posat al post. Fa temps, dos o tres dies abans de l'aniversari d'una amiga, li vaig enviar un mail d'aquests, dient-li que feia molt que no en sabia res, d'ella. Va ser donar-li al botonet, que al cap de cinc minuts ella i jo parlàvem. Quan dos dies més tard ella va rebre el mail on jo li deia que feia molt que no parlàvem, la noia no entenia res, i quan li vaig explicar es va fer un fart de riure.
No es tracta d'enganyar a ningú. Simplement, que aquesta situació amb l'amiga de l'aniversari era una situació inoqua, que es va solucionar amb una explicació curteta. Però aquest missatge que arribarà molt aviat... doncs que, a part de no entendre's, dubto que es pugui arreglar el malentès que es pugui arribar a fer.
I com que jo sé que arribarà, podria enviar un mail abans... però és que si faig això, l'embolic encara serà més gran.
En fi, que el comentari m'ha sortit més llarg que el post. I això, temps al temps, i a veure què passa.
Uuuuuuuffffffff, Llum quines coses que et passen!!! Ara ho he acabat d'entendre millor...
Potser sí que hauràs d'enviar un correu abans avisant: escolta, que t'enviaré un correu que ja t'he enviat però que no t'ha arribat però que t'arribarà... L'embolic pot ser gran, però potser així evitaràs malsentesos encara més grans.
Sort!!
Ostres, així llegint aquestes frases en cursiva fins i tot fa riure i tot. La veritat és que ja només em faltaria enviar una cosa d'aquestes. Però alguna explicació hauré de donar... o no. I és que qui em mana fer aquestes coses i no fer com la gent normal i deixar els missatges com a esborranys i enviar-los quan crec que toca?
Bé, sí que ho sé. Perquè llavors no n'enviaria cap. I aquest missatge el vaig escriure i sabia que si el guardava com a esborrany no l'acabaria enviant mai. I ara me n'arrepenteixo, és clar.
En fi, visca els malsentesos!
Li pots enviar un SMS que digui "si reps un correu amb data tal de part meva, sisplau no el llegeixis".
Però és clar, el més probable és que ho faci. Però així, al menys, sabrà que t'has penedit d'haver-lo enviat.
De fet, a mi m'ha passat: he rebut emails amb bronques, i abans de llegir-los ja m'han demanat disculpes per l'email que encara no he rebut (o no he pogut llegir)...
Sort que jo, de tot això, no en faig gaire cas. Potser (esperem) la teva amiga es farà un tip de riure quan et vegi tan atabalada...
Enviar-li una e-mail abans que rebi l'autèntic? Ostres! Això és com allò que deies del viatges en el temps, d'enviar una persona a trobar-ne una altra just abans que hi anès...No?
Esther
Hola
potser és que jo sóc raro o potser sóc l'unic que m'he atrevit a preguntar, però, com es fa això d'enviar un correu i que no el rebin fins d'aquí uns dies?
M'afegeixo a la proposta del Quim. com ho fas?
i a més, aposto per enviar un mail a temps real amb alguna història tipus, " Missatge del futur" o alguna cosa així. Si hem de ficar la pota almeys amb sentit de l'humor, no?
Jo, molt més recercada, potser enviaria un correu dient que s'està reenviant des del la meva adreça un virus en un mail amb el títol xxx(subject del correu del futur), que no l'obri si no vol quedar-se sense ordinador. És una mentida, però la finalitat... i pot ser funciona.
Ostres, deixo la paradeta tancada un dia i quan torno em trobo un munt de comentaris!
A veure, pel que fa al missatge, doncs res, s'enviarà, i si cal ja donaré explicacions. No em penso preocupar més pel tema. El que hagi de ser, serà.
Això d'enviar un missatge dient que "si us plau, no el llegeixis" farà que encara es llegeixi més ràpid, no? La gent solem ser xafarders, i jo, si rebés un missatge que em digués que si us plau no llegís un altre... me n'aniria directa a llegir-lo. És clar que, en aquest cas, jo puc saber si la persona ha llegit el missatge i quan el llegeix :-)
I pel que fa a com ho faig... bé, crec recordar que vaig posar "un correu o similar". De fet, parlant estrictament no és un mail. Parlant estrictament és una postal d'aquestes d'aniversari, que es poden enviar amb dies d'antel.lació. El problema és que sempre em passa el mateix: hi ha un sant o aniversari proper i començo a enviar-ne un munt. El juliol està ple de sants i aniversaris, almenys al meu entorn, així que fa uns dies en vaig enviar unes quantes, que s'han anat enviant, i s'aniran enviant, fins el dia de santa Marta...
Publica un comentari a l'entrada